Un dels artistes que va contribuir a fer visible la lluita contra la sida als anys vuitanta i noranta va ser Felix Gonzalez-Torres, que no entenia la pràctica de l’art dissociada de la vida i de l’acció social. «És tota la meva història personal, tot això... gènere i preferències sexuals, tot això. No puc separar el meu art de la meva vida», deia en una entrevista l’any 1990. Les seves conegudes instal·lacions, fetes amb llargues tires de bombetes suspeses a l’espai dibuixant figures de llum, evoquen la idea de garlanda lluminosa que l’imaginari popular associa a la festa. Alhora, però, remeten d’una manera inevitable al pas del temps i a la melancolia.

OBRES A LA COL·LECCIÓ DE FELIX GONZALEZ-TORRES

DESCOBREIX L'EXPOSICIÓ

Entrar en un museu és una cosa que comença a casa, en un avió, en un tuit
Mark Wigley