Pioners a l’Estat espanyol del happening i la performance, Ramón Barce, Juan Hidalgo i Walter Marchetti funden l’any 1964 el grup Zaj. Aviat s’hi incorpora Esther Ferrer. Entre els seus referents, hi ha l’experimentació sonora de John Cage i l’accionisme del grup Fluxus. Zaj uneix concepte i acció, objecte i llenguatge, món quotidià i món simbòlic. Una manera d’entendre l’art condensat en aquesta cadira d’Esther Ferrer, que repta a l’espectador a asseure’s i no fer res “fins que la mort els separi”. Fidel a la manera de treballar de Ferrer, un enunciat tan senzill com contundent insta a l’acció activant una acusada consciència del pas del temps. La podeu veure a l’exposició Acció. Una història provisional dels 90.

Fons #1: Esther Ferrer. Procés de treball

OBRES A LA COL·LECCIÓ D'ESTHER FERRER

DESCOBREIX L'EXPOSICIÓ

Tot i que les meves escultures contenen idees sobre processos de desenvolupament psicològic i emocional, de fet no són sinó exploracions físiques del pensament, el sentiment, la comunicació i la relació.
Karla Black