Els dengbej o les veus que diuen El Kurdistan de Fikret Atay

Fikret Atay ens convida a entrar a la sala d’estar de la seva família, al Kurdistan. Enlloc de ser la persona més gran de la casa qui recita cançons i mites del seu poble segons l’antiga tradició del dengbej –literalment “veus que diuen”–, és un amic jove d’Atay qui fa de recitador, mentre l’avi de l’artista escolta. Enlloc d’usar la llengua kurda, recita en anglès. La història de Lalo recupera, tot i que amb alteracions significatives, una tradició que ha sobreviscut a tots els episodis de domini que han estat imposats a la cultura kurda. Atay va néixer a la ciutat de Batman, al sud-est d’Anatòlia, una regió fronterera entre Turquia i Iraq que viu des de fa dècades la presència militar, l’opressió política i la pobresa. Des d’un lloc on la creació artística es fa difícil, Atay es val del vídeo per documentar i denunciar el fràgil equilibri entre tradició i globalització, entre identitat i opressió. Amb un llenguatge tan simple com eficaç, les seves propostes en vídeo estan travessades per les tensions permanents entre Occident i Orient, i per una persistent esperança de justícia.