Deixeu-me veure allò que no es veu Última setmana de l’exposició de la Col·lecció Tous
Podrien ser Las meninas o La Gioconda. Podria ser el Prado o el Louvre. Ja l’any 1973, avançant-se al turisme massiu i abans que aquest acabés ocupant ciutats i museus tot impedint-ne el seu gaudi, Ferran Garcia Sevilla va construir una composició fotogràfica com una crítica ferotge a aquest fenomen de masses. Deixeu-me veure allò que no es veu. Las Meninas mostra una de les escenes pintades més cèlebres de la història de l’art coberta, literalment, per una multitud de visitants. Qui mira i qui és mirat? Qui retrata a qui? Quin és el lloc de l’artista? I el del públic? Si, al segle XVII i de manera molt paradigmàtica, Velázquez va plantejar amb aquest retrat de la família de Felip IV el problema filosòfic de la representació; Garcia Sevilla el recupera, segles més tard, en clau rabiosament contemporània. L’obra forma part d’una sèrie que reflexiona sobre la dialèctica entre visibilitat i ocultació.
