L’any 1977, el vídeo era un nou mitjà amb un gran potencial social i cultural. Quan, al mes de febrer, l’entitat argentina CAIC va convocar unes jornades de vídeo a la Fundació Joan Miró de Barcelona, recollint el descontent generat entre una part dels assistents, es va constituir de manera espontània un col·lectiu que es va dir Video-Nou. De perfils diversos (gent de premsa, teatre, art, fotografia, arquitectura, sociologia o magisteri), volien explorar i activar l’ús del vídeo en l’àmbit social, artístic, documental i també professional. Primer com a Video-Nou i des de 1979 com a Servei de Vídeo Comunitari, van promoure el vídeo amb mirada crítica, van convocar jornades i van enregistrar, com explica Carles Ameller, un dels seus membres, “la contracultura i l’underground que a Barcelona s’estava produint en aquells anys. Una Barcelona on, un cop mort el dictador Francisco Franco, s’aprofita el moment històric produint una gran explosió de llibertat que va deixar unes petjades inesborrables entre els anys 1976 i 1979”. Actiu fins l’any 1983, l’arxiu d’aquest col·lectiu, digitalitzat pel MACBA i que forma part de la Col·lecció del museu, suposa un valuós testimoni visual i vivencial d’aquests anys.

OBRES A LA COL·LECCIÓ

DESCOBREIX L'EXPOSICIÓ