Àries, sonates, boleros i patrons de costura Bon 8 de març amb Katalin Ladik!

Dona i artista. Nascuda a l’antiga Iugoslàvia, a Novi Sad, avui Sèrbia, l’any 1992 va fugir de la guerra i es va instal·lar a Budapest. Tenia 50 anys. Als 21, havia començat a col·laborar a la ràdio i amb 35 es va incorporar al grup d’avantguarda escènica Bosch + Bosch, de la ciutat de Subotica, a la frontera amb Hongria. Treballava també com a actriu amb directors de cinema de l’Est. Les seves performances i exploracions amb els sons i els rumors de la veu revocaven convencions i tabús. La guerra ho va tallar tot, però no la seva implicació amb l’art. De la veu havia passat al cos, d’aquí a la performance i d’aquesta a l’art visual. En tots els registres creatius Ladik és també autora d’una obra literària, destaca el seu compromís amb el feminisme. Traduïda a múltiples llengües, la seva poesia sonora i fonètica és coneguda arreu. Alguns dels seus poemes visuals, com els de la Col·lecció MACBA, fusionen patrons de costura i llenguatge musical, exercicis de punt i poesia, teixit i so. I és que, més enllà de fronteres i gèneres, Ladik ha optat per situar la poesia molt a prop de la vida.