Les escultures per portar a la mà d’Antoni Llena Conceptuals catalans a la Col·lecció MACBA (4)

L’art pobre i efímer ha estat una de les constants d’Antoni Llena, des que va ser-ne pioner al país, a meitat dels anys seixanta. Ja al 1970, referint-se a la seva obra, com aquesta Escultures per portar a la mà, el crític d’art Alexandre Cirici escrivia: “L’any 1968 […] feia petites escultures que eren trossos de paper descolorit, tallat o esqueixat i enganxat, de vegades plegat fent escaletes. En tenia tres que no passaven de tres o quatre centímetres de dimensió màxima. Deia que volia fer un art pobre, efímer, perquè la pobresa era allò que havia après a la vida real. I la feblesa. Aquestes estatuetes eren monuments de paper, febles, per als grans homes. El bronze i la pedra són materials inhumans que costen esforç i diners, i que aixafen. Un monument de paper pot ésser posat a la vora de la gespa d’un parc. És millor que la pluja o el vent se l’emportin. És més humà.”