Tres conceptes buits, 1978

Quan el 1978 Pilar Palomer va formar part de la primera participació oficial espanyola a la Biennal de Venècia, hi va portar divuit troncs de castanyers del Montseny com a metàfora de cossos morts. Un any després, produïa Tres conceptes buits, que evoca, també, la presència d’un cos. Palomer remet a un objecte amb una clara connotació antropològica i una llarga tradició en l’art conceptual, la cadira. El mateix Joseph Kosuth o Esther Ferrer n’han fet aproximacions emblemàtiques. En aquest cas, Palomer cobreix l’objecte, l’amaga de manera que l’ull continua identificant-lo, mentre ens indica que es tracta d’un «concepte buit». Activa així un doble codi d’aproximació a la realitat: un codi objectual i un de referencial. Però el joc establert per l’artista continua, ja que ens indica, amb un traç negre, la posició del seu cos, absent, en relació amb la cadira.