Carregant...

Mear en espacios públicos o privados, 2000-2004

L’accionisme d’Itziar Okariz gira entorn del llenguatge i el cos com a dispositius ideològics imposats que configuren la identitat. Okariz du a terme accions mínimes que, d’una manera més subtil o amb més evidencia, qüestionen els convencionalismes socials més arrelats. Entre els seus treballs, Mear en espacios públicos o privados, iniciat l’any 2000 i realitzat fins al 2004, s’ha desenvolupat com una sèrie d’accions en diversos espais privats i públics on l’artista, vestida de negre, orinava a peu dret, com acostumen a fer-ho els homes. Com en totes les accions d’Okariz, la idea de repetició hi té un paper destacat.

En aquest cas, la primera acció (enregistrada només fotogràficament) la va dur a terme al riu Rin al seu pas per Düsseldorf. Per posar en escena la seva acció urinària, l’artista ha triat sempre espais amb alguna significació social o simbòlica: a la ciutat de Nova York, per exemple, el 167 Greenpoint Landing, a Greenpoint Avenue; el luxós SoHo Grand Hotel (el fet de ser un hotel li interessava com un espai intermedi entre l’àmbit públic i el privat); la zona residencial d’Elizabethtown Wadhams Road; la River Street de Brooklyn (on va orinar damunt d’un cotxe) i el Brooklyn Bridge. També l’ha posat en pràctica a la font de la plaça Zubimuxu, a la ciutat d’Irun.

En una de les seves accions, al pont Pulansky, a l’Estat de Nova Jersey, hi va incorporar la presència de la seva filla, llavors un nadó, simulant la figura d’un monstre del còmic underground de finals dels anys setanta, RanXerox, un personatge que té un cap petit adherit a l’espatlla. La presència de la seva filla, vestida de negre com ella i gairebé sense diferenciar-se’n, projectava una imatge de maternitat que subvertia totes les maternitats representades al llarg de la història. Okariz també va dur a terme la seva acció urinària a la inauguració de l’exposició a l’Atle Gerhardsen Gallery de Berlín el 2006. Es tracta d’una performace de gran masculinitat que juga amb molts significats: la construcció social de la masculinitat, la sexualització del cos, l’ocultació i la dualitat privat-públic, entre d’altres. La mateixa artista explica el sentit crític de la seva obra en una declaració: «Tot això forma part, per dir-ho així, d'un conjunt d'accions lleugerament subversives, il·legals. Hi ha moltes coses que són il·legals d’una manera absurda, com beure alcohol o pixar al carrer. Aquestes accions són petites modificacions de gestos corporals, que en certa mesura posen de manifest la naturalesa d’aquests gestos com a ficcions socials, la seva construcció i el caràcter no natural de la ficció social. Què volen dir? Pixar a peu dret és una ficció d'home, no perquè les dones tinguin alguna impossibilitat per pixar a peu dret; simplement se'ns oblida que hi ha una sèrie de processos que es construeixen culturalment i que hi ha coses com les cremalleres dels pantalons o els urinaris públics, que també són construccions culturals amb un significat.

Okariz, Itziar: «El cerebro es un músculo», Zehar, Revista de Arteleku Ko Aldizkaria, n. 54 (2004), p. 15.


Fitxa tècnica

Títol original:
Mear en espacios públicos o privados
Número de registre:
5749
Artista:
Okariz, Itziar
Data de creació:
2000-2004
Any d'adquisició:
2018
Fons:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Tipus d'objecte:
Mèdia
Tècnica:
Vídeo monocanal, color, so, 9 min 40 s
Número d'edició:
Ed. 6 + 2 A.P
Crèdits:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Copyright:
© Itziar Okariz
Recursos d'accessibilitat:
No

La Col·lecció MACBA està formada per art català, espanyol i internacional. Tot i que inclou obres des de la dècada de 1920 en endavant, se centra especialment en el període comprès entre la dècada de 1960 i l’actualitat.

Si necessites més informació sobre l’obra o l’artista, pots consultar la biblioteca del MACBA. Si vols sol·licitar l’obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio [at] macba.cat.

Si vols la imatge de l’obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d’imatges.

M’agrada pensar que, a l’obra, l’artista no és res més que un material d’un altre tipus, que coopera amb la resta de materials.
Robert Rauschenberg