Suports vivents per a la fabricació d'un mite, 2013

San Sebastián de Garabandal és un municipi de poc més d’un centenar d’habitants situat a Cantàbria, al nord d’Espanya. Al començament dels anys seixanta, el poble va acaparar l’atenció dels mitjans i de milers de persones arran d’unes suposades aparicions marianes. Entre 1961 i 1965, quatre nenes d’entre 11 i 12 anys d’edat van assegurar que se’ls havia aparegut la Verge Maria i l’arcàngel Sant Miquel en un arbre de la localitat per donar-los el missatge que la humanitat havia de canviar d’actitud per evitar la fi dels temps. Va ser una aparició repetitiva: fins a dues mil vegades en quatre anys. Des de llavors, milers de persones hi peregrinen cada any.

Partint d’aquest fet, Julia Montilla revisa l’àmplia producció fotogràfica que va generar per part dels mitjans, amb imatges de les nenes en el seu trànsit visionari però també de la seva vida quotidiana i dels habitants del poble durant les aparicions. Una anàlisi iconogràfica que subratlla el paper de la imatge en la construcció del mite. Disposades en ordre cronològic, aquestes diapositives mostren el sensacionalisme i la sofisticació progressiva de les aparicions, així com el procés d’idolatria. Però més enllà d’això, Montilla posa de manifest el paper de la visió i de la imatge en la construcció del procés visionari: veient l’èxtasi a través de les cares i postures dels visionaris es confereix veracitat al miracle. Mentre que el cos i l’ull que l’observa esdevenen el principal mitjà de comunicació d’allò sagrat, la falsedat de la seva posada en escena es fa evident. Amb la projecció de Montilla, assistim a una anàlisi del règim visual de producció dels mites i de la idea de sacralitat.