La imatge de l’obra no està disponible on-line.

Monument. Lladres de filferro, 2012

Instal·lació, Mides diverses

Monument. Lladres de filferro és una instal·lació que remet a l’obra d’un personatge significatiu de l’art marginal i popular a Catalunya: Josep Pujiula. Com d’altres treballs de Jordi Mitjà, aquesta obra està vinculada a un punt geogràfic concret. En aquest cas, Mitjà va partir del parc de Can Sis Rals, al terme d’Argelaguer, un petit municipi de la Garrotxa (Girona) on durant més de trenta anys Josep Pujiula (Argelaguer, 1937-2016) va dur a terme una singular instal·lació de land art.

Torner de professió i allunyat dels circuïts de l’art, Josep Pujiula va anar construint i destruint un parc d’escultures de gran format i peces molt personals amb materials com cordes, draps, ferros i troncs al bosc de Can Sis Rals. Eren construccions efímeres, a mig camí entre l’escultura i l’arquitectura, com cabanes, talaies, escales, passadissos laberíntics, torres d’objectes i altres ginys volumètrics. Juan Antonio Ramírez va incorporar el treball d’aquest artista outsider al seu influent assaig de 2006 Escultecturas margivagantes: la arquitectura fantástica en España.

Partint de les construccions de Pujiula i amb la intenció de pervertir l’ús habitual de l’espai del museu, Mitjà construeix un laboratori expositiu amb tres àmbits diferenciats. Els dos primers corresponen a un espai central, amb una gran tarima de fusta i objectes al damunt, i un petit espai d’emmagatzematge de materials en brut. Un mur de maons separa aquests dos àmbits. Mentre que la banda del mur que dona a la tarima està ben acabada, a la banda del darrere, la que dona a l’espai d’emmagatzematge, encara s’hi veuen restes de formigó i els maons estan col·locats de manera desigual, més endins o més enfora, formant uns petits prestatges. Aquesta part «bruta» del mur remet a les construccions matusseres d’algunes granges de l’Empordà, espai de treball i de vida de l’artista. És aquí on Mitjà situa els materials procedents del bosc d’Argelaguer i d’altres llocs. Finalment, el tercer àmbit correspon als laterals de la sala, pensats com un taller que es veu però al qual no es pot accedir, ja que uns troncs en barren el pas.

En aquesta escenografia d’elements múltiples, destaca la grossa tarima de fusta tosca que convida el públic a transitar-hi, com suggereix el petit graó situat en un dels laterals. Damunt la fusta, Mitjà hi ha emplaçat un bosc d’escultures que evoca les peces de Pujiula al bosc d’Argelaguer: cadires, un seient de tractor, l’esquelet d’un fusell, fusta de les cabanes d’Argelaguer, unes botes, una bàscula romana o un bust d’en Berruga, el capgròs més popular de Figueres, entre d’altres.

Quan va presentar-se per primera vegada la instal·lació, en el marc del cicle Perplexitat organitzat a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró de Barcelona l’any 2012, l’artista hi anava treballant in situ. Sense especificar quins dies, el públic que visitava l’Espai 13 el trobava treballant en aquest espai petit entre el mur i les parets de la sala, manipulant els materials en brut. Aquest fet generava sorpresa i una certa complicitat: els visitants preguntaven i entraven en diàleg amb l’artista mentre seguia treballant i fent créixer l’obra. Mentre va durar la presentació de la instal·lació, Mitjà anava canviant els objectes disposats a la tarima.
Evocant la manera de treballar de l’artista del bosc de Can Sis Rals, Mitjà elabora la seva instal·lació amb materials marginals i de rebuig, alguns d’ells del mateix bosc de Can Sis Rals i d’altres procedents de punts geogràfics significatius per a l’artista com les ruïnes del Club Méditerranée al Cap de Creus o les obres de l’AVE al seu pas per Figueres. L’obra incorpora també un vídeo documental amb imatges de les escultures arbòries de Josep Pujiula. El mateix Jordi Mitjà explica la contraposició entre alta cultura i cultura popular que conté la instal·lació:

«Feia anys que coneixia el treball de Pujiula i estava absolutament fascinat per com treballava aprofitant els materials, com construïa amb el formigó sobrant de les obres de la variant tot aquell conjunt de fonts i de conduccions de l'aigua que desemboca allà i que és tota la raó de ser d'aquell conjunt a Argelaguer. En aquest sentit, jo vaig fer portar-me l'aigua fins a l'Espai 13 de la Fundació Miró i vaig posar una aixeta en un lateral del fals mur. Així podia rentar-me les mans o utilitzar aigua per fer qualsevol construcció.

»Una altra de les influències per a aquest projecte és tota la cultura popular, així com l'escultura més pobra que s'ha fet a Catalunya durant el segle XX. Jo defenso que l'art a casa nostra sempre ha tingut una predilecció per aquestes creacions populars i pobres, d'aquí el capgròs de Figueres, les peces de formigó o els trencadissos de ceràmica... Per citar-ne només alguns exemples.

»Aquest conjunt que vaig generar s'emmiralla en la manera desacomplexada de crear dels artistes outsider i també dels artesans anònims que construeixen objectes, arquitectures o artefactes, i que no pertanyen a l'esfera de l'art i el disseny. Així doncs, volia fer una separació molt clara entre l'alta cultura i la cultura popular, com vaig assenyalar de manera molt gràfica amb una peça del conjunt: una xemeneia Capilla de José Antonio Coderch de Sentmenat, feta a la meva mida, amb branques a punt de cremar del bosc de Can Sis Rals d'Argelaguer. L'alta cultura a punt de cremar la cultura popular.»

Jordi Mitjà, 2019


Fitxa tècnica

Títol original:
Monument. Lladres de filferro
Número de registre:
5729
Artista:
Mitjà, Jordi
Data de creació:
2012
Any d'adquisició:
2018
Fons:
Col·lecció MACBA. Dipòsit de la Generalitat de Catalunya
Tipus d'objecte:
Instal·lació
Tècnica:
Materials diversos
Dimensions:
Mides diverses
Crèdits:
Col·lecció MACBA. Dipòsit de la Generalitat de Catalunya. Col·lecció Nacional d'Art Contemporani
Copyright:
© Jordi Mitjà
Recursos d'accessibilitat:
No

La Col·lecció MACBA està formada per art català, espanyol i internacional. Tot i que inclou obres des de la dècada de 1920 en endavant, se centra especialment en el període comprès entre la dècada de 1960 i l’actualitat.

Si necessites més informació sobre l’obra o l’artista, pots consultar la biblioteca del MACBA. Si vols sol·licitar l’obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio [at] macba.cat.

Si vols la imatge de l’obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d’imatges.