Cuadro 1967, 1967

L’arribada de Millares a la Península, cap als anys cinquanta, va suposar el contacte amb la tradició «negra» de Castella i la generació del 98, fet que va provocar que l’artista s’enfrontés al procés creatiu amb una voluntat de destrucció i negació de l’espai i la matèria. En aquest acrílic sobre tela, el llenguatge de l’artista apunta clarament a la seva darrera etapa, ja a finals dels anys seixanta. L’ús insistent del blanc i negre, les grans masses cromàtiques transitant damunt fons buits i l’abstracció de l’informalisme l’identifiquen. Millares incorpora tela d’arpillera amarada en pintura i convertida en un camp d’experimentació. En aquest cas, arruga i cargola l’arpillera sobre ella mateixa, i d’aquesta manera aconsegueix un potent efecte de tensió. També cal destacar la referència irònica a la tradició pictòrica representativa, amb la inclusió de la paraula «quadre» com a títol de l’obra.