La imatge de l’obra no està disponible on-line.

Primera muerte, 1969

Primera mort, 1969

«El Col·legi d’Arquitectes ens va oferir de fer una exposició, però la iniciativa com a tal no ens divertia gaire i se’ns va ocórrer de fer un vídeo. En realitat, aquí encara no es coneixia ni gairebé n’hi havia. El resultat va ser completament experimental. El vam rodar a casa, sense guió previ ni més argument que el fet de mostrar quatre persones vivint juntes; cadascú tenia una estona la càmera, que ens anàvem passant.» Sílvia Gubern feia aquesta crònica en una entrevista el 1992.

Primera mort (1969) és la primera peça de vídeoart realitzada a l’Estat espanyol que es conserva. Els quatre artistes als quals es refereix Sílvia Gubern eren Jordi Galí, Àngel Jové, Antoni Llena i ella mateixa.

Com explica Antoni Llena: «Ignorants de la cura tècnica que el nou mitjà requeria i també de l’embranzida que el vídeoart arribaria a tenir a finals del segle XX, els autors no van protegir la conservació de la cinta i la donaren definitivament per perduda, fins que fa uns anys se’n va trobar una còpia en estat molt precari als arxius de TV3, que és la que ara es pot veure.» Televisió de Catalunya l’havia emès en el programa Galeria oberta, però la cinta es va perdre l’any 1987 quan va formar part de la primera retrospectiva de vídeo, La imagen sublime. Vídeo de creación en España (1970-1987), una exposició que va tenir lloc al Centro de Arte Reina Sofía de Madrid. L’any 2010, i com a resultat de la recerca duta a terme per Blanca de la Torre i Imma Prieto amb motiu de l’exposició Video(S)torias, que es va poder veure al Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo Artium de Vitòria, es va localitzar als arxius de TV3. L’any 2014, l’obra es va incorporar a la Col·lecció MACBA i el gener de 2017, l’equip tècnic del museu en va restaurar l’àudio. El maig de 2017, en un projecte comissariat per Imma Prieto i en el marc del Festival Loop de Barcelona, centrat en aquesta ocasió en els pioners del vídeoart, es va projectar de nou en el lloc on s’havia presentat inicialment l’any 1969: al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, a Barcelona.

Va ser aquesta institució qui va convidar Sílvia Gubern, Jordi Galí, Àngel Jové i Antoni Llena a fer una conferència per parlar del seu posicionament estètic, que llavors resultava revolucionari. Sense avisar, aquest col·lectiu va decidir presentar-hi Primera mort. Els artistes van deixar la sala d’actes del Col·legi d’Arquitectes a les fosques i van col·locar un monitor de televisió damunt la taula dels conferenciants. El monitor reproduïa el vídeo Primera mort mentre, al peu de l’escenari, Àngel Jové, vestit de negre amb la boca ressaltada amb pintura fosforescent, llegia fragments de la novel·la The Naked Lunch (1959), de l’escriptor nord-americà William S. Burroughs.

El vídeo Primera mort conté un relat coral d’escenes quotidianes enregistrades a la casa on vivien els quatre artistes, el Jardí del Maduixer (al carrer Clarassó de la urbanització El Maduixer, a Barcelona), lloc que a finals dels anys seixanta va funcionar com activador de l’art pobre, conceptual i experimental a la ciutat. Hi intervenen també el fill de Sílvia Gubern i Jordi Galí, una nena filla d’una família gitana del barri i una gallina.

En una segona part molt diferenciada, es mostra el públic de la sala el dia de la presentació de l’obra al COAC: mentre aquest entrava a la sala, els artistes, situats en la penombra, van enregistrar-lo sense avisar. Entre els assistents hi havia familiars i amics dels artistes, i també persones conegudes com Esther Tusquets, Salvador Clotas, Gonzalo Herralde i Frederic Amat, entre d’altres, que es van veure aparèixer en la projecció que emetia l’aparell televisiu. El potencial experimental d’un nou mitjà com el vídeo permetia multiplicar la realitat fent sentir als espectadors la immediatesa de la seva presència física a la sala i, alhora, la seva aparició en un context representacional com és una pantalla. En aquesta part del vídeo, l’any 1970 s’hi va sobreposar el tema dels Beatles Let it be.

«El sentit conceptual del vídeo s’inspira en l’obra d’Edouard Manet, Desdejuni sobre l’herba. A finals dels anys seixanta del segle XIX, Edouard Manet va pintar un quadre que, tot i que el tema no era de caràcter polític, aixecà, en canvi, molta polseguera. En contrast amb l’obra explícitament política del seu coetani Gustave Courbet, la de Manet podia semblar innocent, però la llibertat que manifestava va fer-la socialment incòmoda. Va ser considerada immoral. Primera mort volia ésser una picada d’ull a Desdejuni sobre l’herba. Pretenia establir un paral·lelisme estètic conceptual amb una obra feta cent anys abans», explica Antoni Llena.Com explica Imma Prieto: «Primera mort és sens dubte una peça visionària, que permet parlar d’un moment en què van eclosionar diferents forces creatives. Aparentment no hi passa res, però el temps permet afirmar que s’esdevé justament el contrari. Imatge, text i so es fonen amb una afinitat sorprenent i convoquen a la vida, provoquen que aquesta es reveli.» I també: «No només podem emfatitzar el valor de la relació entre imatge i so, sinó que podem pensar el muntatge com una forma radical d’escriptura audiovisual.


Fitxa tècnica

Títol original:
Primera muerte
Número de registre:
5111
Artista:
Llena, Antoni - Gubern, Silvia - Galí, Jordi
Data de creació:
1969
Any d'adquisició:
2014
Fons:
Col·lecció MACBA. Consorci MACBA
Tipus d'objecte:
Mèdia
Tècnica:
Vídeo monocanal, b/n, so, 28 min
Crèdits:
Col·lecció MACBA. Consorci MACBA. Donació dels artistes
Copyright:
© Antoni Llena, VEGAP, Barcelona; © Jordi Galí, Sílvia Gubern i Àngel Jové
Recursos d'accessibilitat:
No

La Col·lecció MACBA està formada per art català, espanyol i internacional. Tot i que inclou obres des de la dècada de 1920 en endavant, se centra especialment en el període comprès entre la dècada de 1960 i l’actualitat.

Si necessites més informació sobre l’obra o l’artista, pots consultar la biblioteca del MACBA. Si vols sol·licitar l’obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio [at] macba.cat.

Si vols la imatge de l’obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d’imatges.

M’agrada pensar que, a l’obra, l’artista no és res més que un material d’un altre tipus, que coopera amb la resta de materials.
Robert Rauschenberg