Film Script (La manipulación del mensaje), 1972

Una dona avança per un camí, entra en un cotxe i en surt al cap d'una estona per accedir a un edifici. A través d'un passadís, arriba a un apartament poc moblat. Un cop allà, mira per la finestra, s'asseu en un escriptori, fulleja uns papers, fuma una cigarreta i tomba un got d'aigua. Mentre eixuga l'aigua, sona el telèfon i ella respon. Després de parlar, recull les seves coses, surt del pis i es gira cap a la càmera que l'ha estat seguint. Mentre la pel·lícula projecta aquesta seqüència d'escenes sense deixar clar si es tracta d'una ficció o d'un documental, els projectors de diapositives mostren les imatges ordenades de manera diferent. Juntament amb la seqüència de cinema, i com a imatges fixes, es produeixen tres ordenacions de l'acció. Si bé tots tres projectors emeten el mateix nombre d'imatges –60– en un d'ells es mostren en el mateix ordre que a la pel·lícula però com una successió d'imatges fixes. En un altre es projecten només dues escenes però en un altre ordre. I el tercer suprimeix una escena sencera i mostra moments destacats de la resta d'escenes o accions. Tot i tractar-se de les mateixes imatges, el recurs formal de seqüenciar-les d'una altra manera, genera narracions múltiples i té la capacitat de crear o esborrar significats. Durant deu minuts i en silenci, es projecten relats paral·lels que deixen en mans de l'espectador la responsabilitat de decidir què accepta, què reconstrueix i què obvia. El dispositiu de l'alternança no genera canvis substancials però sí inflexions sobre la causalitat o la perspectiva: una imatge pot donar prioritat a la dona, una altra al telèfon... Si bé la història és irrellevant, la mediació d'imatges que s'hi mostra i l'organització temporal del procés és transcendent, fet que posa sobre la taula el potencial manipulador del cinema. Lamelas va escriure: "Es tracta de mostrar com qualsevol fet pot ser manipulat amb una pel·lícula, fruit de la censura, de finalitats comercials o de manipulacions polítiques, per exemple". (Lamelas, David: A New Refutation of Time. Rotterdam i Munic: Witte de With, Kunstverein München i Richter Verlag, 1997, p. 86 [cat. exp.]).