El día que me quieras, 1990

La instal·lació consta de cinc mòduls. Cada mòdul consisteix en una caixa de llum a doble cara situada prop de la paret i un mirall fixat a la paret. En un primer moment, l’espectador veu la part frontal de la caixa, on hi ha un text i una imatge. Quan, en un segon moment, s’apropa a la caixa, accedeix al seu revers (a la cara que queda a tocar de la paret), reflectit al mirall de la paret. Les imatges frontals mostren Franco d’uniforme mesurant una distància en una esfera terrestre i vestit amb roba de carrer i amb una càmera a la mà. Cada imatge s’acompanya d’un detall de les seves mans. Ordenades per parelles, a cada caixa de llum es pot llegir una part del títol de l’obra. La cinquena caixa de llum és fosca, no mostra cap imatge, amb excepció de les tres primeres paraules del títol.

Veure el revers de les caixes de llum demana una certa proximitat física i un compromís corporal; les imatges que l’espectador veu reflectides al mirall són símbols nacionals o polítics: la bandera espanyola, el símbol franquista, la bandera la xilena... però també protestes civils contra Pinochet, el dictador fent un petó a una dona i una imatge d’ell davant les tropes, tal com solia fer Hitler.

Seguint una estratègia habitual, Jaar sedueix els visitants amb les fotografies frontals d’un Franco humanitzat. Distrets per l’amnèsia històrica, se’ls aboca de manera sobtada als fets, irrevocables, de la dictadura. El paral·lelisme entre un dictador i un altre és també significatiu, així com l’al·lusió a com les tecnologies i els mitjans es posen al servei del poder per codificar la informació i configurar les nostres imatges i relats sobre la història. Amb motiu de la presentació de l’obra a Barcelona, el mateix Alfredo Jaar va escriure: «Estas obras seducen primero y enseguida fuerzan a comprometerse físicamente para poder ver: se produce entonces un contacto íntimo con la segunda imagen. El proceso entonces es de negación y descubrimiento, público y privado, permitido y prohibido. Esta dualidad me permite crear una tensión entre dos realidades a veces opuestas, a veces complementarias. En este primer proyecto en España quiero explorar la posible relación entre el carácter latino-americano que invita, acepta y aplaude al dictador militar y su “equivalente” o “espejo” en España, la madre-patria.»