La imatge de l’obra no està disponible on-line.

Paper Women, 1976-1977

Dones de paper, 1976-1977
Obra sobre paper (única), 109 x 128 cm cm cm

Al principi de la seva carrera artística, Iveković figura com a protagonista de la seva obra, que té la intenció d’apropar-se a la situació de les dones del seu temps i societat. El treball d’aquesta primera època posa l’accent en el discurs sociopolític, la política de les imatges de dones, sobretot per mitjà de dues institucions especialistes en la política visual: la premsa i la televisió. Iveković analitza com els mitjans construeixen la identitat i pretén revelar com les rutines en la nostra vida diària estan afectades per la moda, la publicitat i la cultura dels famosos.

A l’obra Double Life, integrada per 62 parells de fotografies, juxtaposa una imatge d’un anunci o de la indústria del glamur amb una foto personal i mostra similituds sorprenents entre les dues. La lectura que emergeix d’aquesta obra proporciona una qualitat al·legòrica tant a la imatge pública como a la privada. La foto personal sembla que s’adapti als codis socials i les convencions de la vida quotidiana que ens transmeten els mitjans.[1] També ha utilitzat reportatges periodístics de successos o notícies sobre dones desaparegudes, como a l’obra The Black File. Aquesta obra, presentada com si fos un fitxer policial, confronta avisos sobre dones desaparegudes que inclouen foto, nom i descripció de la dona amb imatges eròtiques de nenes, on el peu de foto només mostra el nom i l’edat.

La sèrie de fotografies titulada Paper Women consta de diverses imatges de revistes amb retrats de dones. Iveković hi intervé i les altera o espatlla d’alguna manera; les cares de les models, dones arquetípiques, apareixen esgarrapades, tallades o foradades. Aquesta agressió física crea una sensació d’inquietud en revela la naturalesa deshumanitzadora.

A més d’explorar l’estructura i les implicacions dels mitjans, en moltes de les seves performances Iveković examina les estructures teatrals del món de l’art, anàlisi que desemboca en una crítica institucional. Més tard, als anys noranta, la seva obra tracta principalment del col·lapse dels règims socialistes i de les conseqüències de l’extensió il·limitada del capitalisme i l’economia de mercat sobre les condicions de vida dels ciutadans, particularment de les dones. En les dues últimes dècades, la seva obra es carrega de més sentit polític activista, tot i que ella mateixa es retira a un segon pla i apareix cada vegada menys a les seves performances i imatges.

[1] Silvia Eiblmayr: Personal Cuts a «Sanja Iveković». Viena, Àustria: Galerie im Taxispalais, 2001.


Fitxa tècnica

Títol original:
Paper Women
Número de registre:
3787
Artista:
Iveković, Sanja
Data de creació:
1976-1977
Any d'adquisició:
2009
Fons:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Tipus d'objecte:
Obra sobre paper (única)
Tècnica:
Collage sobre paper
Dimensions:
109 x 128 cm cm cm (amplària x altura)
Crèdits:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Copyright:
© Sanja Ivekovic
Recursos d'accessibilitat:

Recursos d'accessibilitat
Audiodescripció

La Col·lecció MACBA està formada per art català, espanyol i internacional. Tot i que inclou obres des de la dècada de 1920 en endavant, se centra especialment en el període comprès entre la dècada de 1960 i l’actualitat.

Si necessites més informació sobre l’obra o l’artista, pots consultar la biblioteca del MACBA. Si vols sol·licitar l’obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio [at] macba.cat.

Si vols la imatge de l’obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d’imatges.

Jo pinto com si anés caminant pel carrer. Recullo una perla o un crostó de pa; és això el que dono, el que recullo
Joan Miró