Carregant...

Eisring, 1970

Anell de gel, 1970
Instal·lació, 20 x 120 x 200 cm

L'obra de Haacke dels anys 60 mostra un interès per la biologia, l'ecologia i la cibernètica. En concret, els escrits del biòleg Ludwig von Bertalanffy i el seu llibre General Systems Theory (1968) van exercir un efecte profund en el pensament de l'artista.
El 1962, Haacke va començar a fer obres com Condesation Cube i Eisring, que incorporen contenidors de metacrilat plens d'aigua, amb l'objectiu d'exemplificar els processos naturals. El seu interès per processos naturals com la condensació i l'evaporació reflecteix la seva afiliació anterior al Grup Zero alemany i la seva experimentació amb formes abstractes modificades per fenòmens com la llum, l'ombra, el reflex i el moviment. La forma cúbica, de l'obra insinua, a més, la trobada de Haacke amb el minimalisme, tot i que parteix del vocabulari industrial dels seus material. Tal com explica Benjamin Buchloh, l'espectador de Condensation Cube "ja no està exclusivament, ni tan sols principalment, connectat a l'obra per mitjà de la interacció perceptiva, sinó que sobretot observa els vestigis i la textura del processos fisiològics i físics generats en l'obra, que operen amb una relativa independència respecte del subjecte observador" [1].

[1] Benjamin Buchloh, "Hans Haacke: The Entwinement of Myth and Enlightenment", a Obra Social: Hans Haacke (Barcelona: Fundació Antoni Tàpies, 1995), 48.

He omplert parcialment amb aigua contenidors de plexiglàs d’una forma estereomètrica simple, i després els he segellat. La intrusió de la llum escalfa l’interior de les caixes. Com que la temperatura interior és sempre superior a la del seu entorn, l’aigua continguda es condensa: un vel delicat de gotes comença a desenvolupar-se en l’interior de les parets. Al principi, són tan petites que només poden distingir-se les unes de les altres des de molt a prop. Les gotes creixen –hora a hora– i les més petites es barregen amb altres de més grans. La velocitat de creixement depèn de la intensitat i de l’angle d’entrada de la llum. El dia següent, s’ha desenvolupat una densa capa de gotes clarament definides que reflecteixen la llum. A causa de la condensació contínua, algunes gotes arriben a tenir tal dimensió que el seu pes supera la força d’adhesió i llisquen per les parets deixant un rastre. Aquest rastre comença a créixer novament. Setmanes més tard s’han desenvolupat múltiples rastres que baixen paral·lelament. Segons els seu temps de vida, hi ha gotes de mides diferents. El procés de condensació és interminable. L’aspecte de la caixa canvia lentament però constant, sense repetir-se mai. Les condicions són comparables a un organisme viu que reacciona a l’entorn de manera flexible. La imatge de la condensació no es pot predir amb precisió. Canvia lliurement, limitada només per l’estadística. M’agrada aquesta llibertat.

HANS HAACKE, 1965


Fitxa tècnica

Títol original:
Eisring
Número de registre:
2672
Artista:
Haacke, Hans
Data de creació:
1970
Any d'adquisició:
2006
Fons:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Tipus d'objecte:
Instal·lació
Tècnica:
Motor de refrigeració, metacrilat i aigua
Dimensions:
20 x 120 x 200 cm (alt x ample x fons)
Crèdits:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. Donació Col·lecció Onnasch
Copyright:
© Hans Haacke, VEGAP, Barcelona
Recursos d'accessibilitat:
No

La Col·lecció MACBA està formada per art català, espanyol i internacional. Tot i que inclou obres des de la dècada de 1920 en endavant, se centra especialment en el període comprès entre la dècada de 1960 i l’actualitat.

Si necessites més informació sobre l’obra o l’artista, pots consultar la biblioteca del MACBA. Si vols sol·licitar l’obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio [at] macba.cat.

Si vols la imatge de l’obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d’imatges.