Berlin Horse, 1970

El cinema estructural té com a idea fonamental la presentació de la imatge en moviment emfatitzant-ne l'estructura formal, en el sentit més materialista del tema. El muntatge, els talls, els filtres, la manipulació, l'edició de l'objecte pel·lícula es fan visibles i representen una confrontació oberta al cinema narratiu convencional amb un nou cinema no il·lusionista.

El cinema estructural es basa, doncs, fonamentalment en la forma i en la seriació, en l'adopció d'un model formal rigorós que privilegia els procediments de formalització del film per sobre de la imaginació. En el cinema estructural l'essencialització dels còdex es converteix en el camí per activar el procés articulat d'autorreflexió lingüística i sobre el mitjà mateix. Estretament connectat amb les investigacions coetànies sobre l'art minimalista i l'art seriat, que tenen lloc a mitjan anys seixanta, en el context de l'experimentalisme americà, herència de les avantguardes europees del període d'entreguerres, el cinema estructural tendeix a l'abstracció i aborda conceptes propis de l'experiència cinematogràfica, crea mecanismes d'autocrítica i reflexió a través del propi mitjà. Aquestes obres donen un paper important a les modalitats i els fenòmens de la percepció, així com a la durada i a la seva relació amb l'espectador.

Dos bucles que projecten sincronitzadament les imatges una al costat de l'altra, mostren una versió en blanc i negre i una en color d'una mateixa pel·lícula. Com a material de base, Malcom Le Grice utilitza dos petits fragments d'una pel·lícula de 8 mm que mostra un cavall que corre fent cercles, que es va fer al voltants de Berlin (no la coneguda ciutat sinó una petita localitat al costat d'Hamburg), així com una seqüència de la pel·lícula The Burning Stable, de l'any 1900 realitzada per Cecil Hepworth, un dels pioners de la història del cinema. En paraules del mateix Malcom Le Grice: "Berlin Horse està realitzada en la seva major part com a una exploració de certs aspectes del mitjà fílmic. També hi ha un interès per treballar determinades idees sobre el temps d'una manera més il·lusòria de la que havia explorat en altres pel·lícules meves. Tracta d'afrontar algunes de les paradoxes de les relacions del temps ‘real' que es viu quan es realitza el film, amb el temps ‘real' que es viu quan el film és projectat, així com la forma en què aquest pot ser modulat per la manipulació tècnica de les imatges i de les seqüències.

La pel·lícula es compon de dues parts unides per una superposició central del material de totes dues. La primera part està realitzada a partir d'una petita secció que vaig rodar en 8 mm en color, que es va tornar a filmar posteriorment sobre una pantalla de pel·lícula de 16 mm en blanc i negre. El material en blanc i negre fou treballat després amb una sobreimpressió negativa positiva mitjançant filtres de color, creant una ‘solarització' de la imatge contínuament canviant, que penetra poc a poc en el propi temps abstracte de la imatge. La segona part està realitzada amb el mateix tractament a partir d'un noticiari en blanc i negre de tema similar."

Berlin Horse ofereix una llibertat d'interpretació que pot sorprendre l'espectador habituat a les pel·lícules d'històries convencionals amb un principi, un desenvolupament i un final. Ens trobem davant d'una obra exploratòria, tant per l'autor com per l'espectador.