Terra, 1977

Teresa Gancedo es val del llenguatge figuratiu per posar l’accent en el concepte. Les seves són composicions que integren una gran varietat d’elements (objectes, mapes, natura, escriptura...) i sempre amb un acusat sentit del collage. En els seus treballs dels anys setanta, el dibuix hi té un lloc central. Es tracta d’una obra de contenció cromàtica sovint reduïda a l’ús dels grisos, damunt dels quals projecta elements diversos sense renunciar mai a l’element narratiu o seqüencial. Si a Terra és una màquina agrícola la que està reproduïda damunt d’un camp, a Tub de plàstic és un mecanisme hidràulic el que emergeix d’un dibuix de natura. En altres obres d’aquests anys incorpora maletes, branques, nínxols, cementiris, tisores o xeringues com a estranyes cosmologies que evoquen una certa fatalitat i una realitat dolent.