La imatge de l’obra no està disponible on-line.

Mil·lenari de Catalunya. Segle XVIII, 1990

La contribució actual de Sergi Aguilar, Susana Solano i Jaume Plensa a aquest reencontre amb el ferro ja no té res a veure amb un fals mitjà d’alliberació, que ve de l’exterior com un possible trampolí de canvi que, en definitiva, no es produeix si s’assimila només com a ressort i no en la seva conceptualització íntegra.
[…] Una cosa que possiblement era impensable fa dos anys, aquests autors són (després de Chillida, Alfaro i Palazuelo) els nous ferrers de l’escultura espanyola […]. Renoven aquell sentit d’equitat brancusià entre la idea i els sentits que l’escultor romanès definia en aquesta frase: «la teva mà pensa i segueix els pensaments del material.» A la seva manera, tots tres transcendeixen la tècnica per convertir-la en llenguatge personal en estreta relació amb l’origen i la finalitat de les propostes. Amb acabats perfectes, Sergi Aguilar se serveix de les coses impecables com a via de misteri, com a element definidor gens passiu en absolut –perquè la seva obra és fonamentalment perceptiva–, en eterna lluita amb les formes de continu pertorbades, que a través d’aquestes pàtines sembla retenir els secrets fins a l’últim moment. En les planxes poderoses de Susana Solano s’aprecia una vibració natural premeditada que inclou trets matussers voluntaris com a dada totalment legítima per a qui prova de restituir l’aparença de coses familiars, i en això també troba explicació el fet que utilitzi materials de prova (malles de ferro i guix) com a definitius. I Jaume Plensa fa servir per a l’animalogia l’evidència estrepitosa de l’assemblage i de les interpretacions com a mostració d’aquest difícil forcejament vital que l’empeny.
Sergi Aguilar, hereu de l’escultura estructural i un dels pocs continuadors de l’escultura oberta i descentrada, que tendeix a una projecció ja fora de la massa tancada, que ha tingut un gran desenvolupament en la segona meitat del segle XX, proposa entre estrenyiments i escapades uns espais litúrgics, en què el factor penombra actua decisivament com un abrigament inesperat de la concisió, lentament estudiada. Susana Solano treballa els espais d’interior sense amagar-se’n, amb una folgança serena i particular que reviu recorreguts físics, com ara racons, extraccions, llocs suggerits…, que ni a ella ni a nosaltres ens són gens desconeguts dins d’un resum d’imatges que poden tenir com a punt de partida la naturalesa, la irregularitat funcional de l’arquitectura popular, el mobiliari de dona, etc. Jaume Plensa planteja sense pors, bruscament, gairebé a batzegades, una escultura proliferada, que va del que és aparentment tou, fins i tot borrós, com si s’estigués fent, al que és més precís i concret, i demostra una bravesa que lluita contra el que és gratuïtament horripilant i s’ha fet amb un particular estirament de la figura sense estilitzacions que, quan sap descongestionar-se per dir més, produeix una alta expressivitat per sobre de les conveniències de la moda.

Teresa Blanch, 1984


Fitxa tècnica

Títol original:
Mil·lenari de Catalunya. Segle XVIII
Número de registre:
1183
Artista:
Español Viñas, Agustí
Data de creació:
1990
Any d'adquisició:
1997
Fons:
Col·lecció MACBA. Dipòsit de la Generalitat de Catalunya
Tipus d'objecte:
Obra gràfica (edicions)
Tècnica:
Litografia sobre paper
Dimensions:
70 x 50 cm (alt x ample)
Crèdits:
Col·lecció MACBA. Dipòsit de la Generalitat de Catalunya. Col·lecció Nacional d'Art
Copyright:
© Agustí Español Viñas
Recursos d'accessibilitat:
No

La Col·lecció MACBA està formada per art català, espanyol i internacional. Tot i que inclou obres des de la dècada de 1920 en endavant, se centra especialment en el període comprès entre la dècada de 1960 i l’actualitat.

Si necessites més informació sobre l’obra o l’artista, pots consultar la biblioteca del MACBA. Si vols sol·licitar l’obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio [at] macba.cat.

Si vols la imatge de l’obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d’imatges.

Se suposa que els objectes tenen el caràcter objectiu dels productes industrials. No pretenen representar res més que allò que són. La categorització prèvia de les arts ja no existeix.
Charlotte Posenenske