La imatge de l’obra no està disponible on-line.

Mil·lenari de Catalunya. Segle XVIII, 1990

La contribució actual de Sergi Aguilar, Susana Solano i Jaume Plensa a aquest reencontre amb el ferro ja no té res a veure amb un fals mitjà d’alliberació, que ve de l’exterior com un possible trampolí de canvi que, en definitiva, no es produeix si s’assimila només com a ressort i no en la seva conceptualització íntegra.
[…] Una cosa que possiblement era impensable fa dos anys, aquests autors són (després de Chillida, Alfaro i Palazuelo) els nous ferrers de l’escultura espanyola […]. Renoven aquell sentit d’equitat brancusià entre la idea i els sentits que l’escultor romanès definia en aquesta frase: «la teva mà pensa i segueix els pensaments del material.» A la seva manera, tots tres transcendeixen la tècnica per convertir-la en llenguatge personal en estreta relació amb l’origen i la finalitat de les propostes. Amb acabats perfectes, Sergi Aguilar se serveix de les coses impecables com a via de misteri, com a element definidor gens passiu en absolut –perquè la seva obra és fonamentalment perceptiva–, en eterna lluita amb les formes de continu pertorbades, que a través d’aquestes pàtines sembla retenir els secrets fins a l’últim moment. En les planxes poderoses de Susana Solano s’aprecia una vibració natural premeditada que inclou trets matussers voluntaris com a dada totalment legítima per a qui prova de restituir l’aparença de coses familiars, i en això també troba explicació el fet que utilitzi materials de prova (malles de ferro i guix) com a definitius. I Jaume Plensa fa servir per a l’animalogia l’evidència estrepitosa de l’assemblage i de les interpretacions com a mostració d’aquest difícil forcejament vital que l’empeny.
Sergi Aguilar, hereu de l’escultura estructural i un dels pocs continuadors de l’escultura oberta i descentrada, que tendeix a una projecció ja fora de la massa tancada, que ha tingut un gran desenvolupament en la segona meitat del segle XX, proposa entre estrenyiments i escapades uns espais litúrgics, en què el factor penombra actua decisivament com un abrigament inesperat de la concisió, lentament estudiada. Susana Solano treballa els espais d’interior sense amagar-se’n, amb una folgança serena i particular que reviu recorreguts físics, com ara racons, extraccions, llocs suggerits…, que ni a ella ni a nosaltres ens són gens desconeguts dins d’un resum d’imatges que poden tenir com a punt de partida la naturalesa, la irregularitat funcional de l’arquitectura popular, el mobiliari de dona, etc. Jaume Plensa planteja sense pors, bruscament, gairebé a batzegades, una escultura proliferada, que va del que és aparentment tou, fins i tot borrós, com si s’estigués fent, al que és més precís i concret, i demostra una bravesa que lluita contra el que és gratuïtament horripilant i s’ha fet amb un particular estirament de la figura sense estilitzacions que, quan sap descongestionar-se per dir més, produeix una alta expressivitat per sobre de les conveniències de la moda.

Teresa Blanch, 1984


Fitxa tècnica

Títol original:
Mil·lenari de Catalunya. Segle XVIII
Número de registre:
1183
Artista:
Español Viñas, Agustí
Data de creació:
1990
Any d'adquisició:
1997
Fons:
Col·lecció MACBA. Dipòsit de la Generalitat de Catalunya
Tipus d'objecte:
Obra gràfica (edicions)
Tècnica:
Litografia sobre paper
Dimensions:
70 x 50 cm (alt x ample)
Crèdits:
Col·lecció MACBA. Dipòsit de la Generalitat de Catalunya. Col·lecció Nacional d’Art
Copyright:
© Agustí Español Viñas
Recursos d'accessibilitat:
No

La Col·lecció MACBA està formada per art català, espanyol i internacional. Tot i que inclou obres des de la dècada de 1920 en endavant, se centra especialment en el període comprès entre la dècada de 1960 i l’actualitat.

Si necessites més informació sobre l’obra o l’artista, pots consultar la biblioteca del MACBA. Si vols sol·licitar l’obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio [at] macba.cat.

Si vols la imatge de l’obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d’imatges.

Podria ser el meu dormitori (o una cosa semblant). Fins i tot les mateixes característiques tècniques: totes les parets i volums construïts en aquest mòdul de tela crua per a pintors on mesurar-me i mesurar-nos.
Pep Agut