Ellos no pueden venir esta noche, 1985

Ellos no pueden venir esta noche parteix de la literalitat de la pesca i també de la seva simbologia per analitzar com opera la memòria i el pas del temps, un dels temes que sempre han interessat a l’artista. L’obra consisteix en una estructura formada per un llarg tub de ferro recolzat damunt dos suports d’on pengen vidres rectangulars subjectats per fils de pescar amb ploms i hams. Nacho Criado pesca fragments de memòria i rememora absències. Com el mateix artista explicava: “Ellos no pueden venir esta noche recull totes aquelles persones que, en un moment donat, t’han ajudat en el treball: Rothko, Manzoni, Duchamp, Beuys, Mondrian, Klein, Maciunas... És una forma de reconeixement.» El reconeixement dels referents estètics i ideològics que l’han marcat és una constant en l’obra de Criado. No va deixar mai de fer homenatges explícits i de buscar inspiració en artistes que reconeix com a mestres. Entre els seus referents, hi ha Mark Rothko (la seva primera exposició individual, a la galeria Sen de Madrid el 1970, ja es titulava Homenatge a Rothko), Manzoni (1973), Beuys (1974), Duchamp (1977) i Zaj (1977). Ellos no pueden venir esta noche aplega aquesta sèrie d’homenatges.

Un segon aspecte de l’obra és la seva materialitat. El vidre, tractat de maneres molt diverses, apareix en quasi tot el recorregut creatiu de l’artista. En aquest cas, permet que l’obra incorpori la presència física de l’espectador, que l’altera lleument i genera un cert moviment. D’altra banda, mentre que el ferro és un element pesant, el vidre aporta lleugeresa i fragilitat, una alternança que remet a la mateixa metafísica de l’absència i que afegeix lirisme a l’obra.