There, 2010

El títol de les obres (tots els dibuixos porten el mateix títol, There) sintetitza el component emotiu de les imatges: “allà”. Les imatges mostren un únic escenari: l’arquitectura hospitalària. I així, amb un traç molt auster de línies anguloses i cossos geomètrics, s’hi mostra l’habitació, el llit, les creus, la repetició carcerària de les habitacions i una torre exterior amb una xemeneia de totxo. El resultat és una atmosfera freda i distant, però alhora opressiva i angoixant. En alguns dibuixos, per mitjà de gargots i taques, la mateixa artista s’hi autorepresenta.

Tot i que els dibuixos mostren amb nuesa una experiència vital dolorosa, la lectura personal no esgota l’obra. La sèrie no és cap reconstrucció documental de l’episodi biogràfic ni evoca cap fantasia específica. Es posa l’èmfasi, d’una manera explícita i radical, en la reproducció d’una experiència en l’espai: l’habitació no es mostra com un espai propi i de recolliment, sinó com un lloc inhòspit, poblat de remors interiors.

Com en altres obres, el dibuix té un pes fonamental en el treball d’Anne-Lise Coste, així com l’univers quotidià, que passa a ser la matèria primera de l’artista. Però els dibuixos hospitalaris renuncien a l’ús de la paraula. Aquesta vegada no li calen frases fragmentades ni paraules repetides per ser contundent. L’autoretrat és un exercici de memòria personal i, alhora, una visió crítica del tractament social de la malaltia. En aquest sentit, enllaça amb bona part de les seves obres, en què sovint evoca el passat i la infància per desmantellar l’autoritat parental i mostrar els límits de l’educació. A través d’una vivència personal, l’artista planteja temes universals.