Carregant...

Ya no me importa tu mirada, feb-94

Ja no m'importa la teva mirada, feb-94
Instal·lació, 47 x 64 x 2 cm

Un dels eixos que estructuren les propostes d’Helena Cabello i Ana Carceller és la noció d’identitat. En diferents formats i llenguatges, practiquen l’art com una eina per invalidar la idea de fixació identitària i ampliar així les possibilitats en la construcció del subjecte, tant individual com social. En les seves primeres obres, reflexionaven sobre la representació del doble i la idea d’un mateix. Van produir imatges dobles del seu cos (embolicat dins de mitges, o bé siluetes del seus caps units pel coll amb costures, o realitzant alguna acció) i també d’objectes personals com un rellotge o uns texans, o, com en aquesta obra, de zones corporals molt connotades com el sexe, un dels elements més silenciats en la història de la representació visual d’Occident. «La manera en què Cabello/Carceller denominen els seus propis treballs és “ficcions somàtiques”. Ja siguin escrits, filmats o fotogràfics, els cossos són la seva reivindicació: les seves condicions de vida, els exercicis de desig i les seves visibilitats. Són cossos actius, no són objectes: són subjectes de l’acció.» (Manuel Segade: «Just what is it that makes today’s bodies so different, so appealing?», Cabello/Carceller. Borrador para una trama en curso. Madrid: CA2M, 2017, p. 10 [cat. exp.])

Traçats a partir dels cossos de les artistes, es mostra la silueta de dos cossos dibuixats sobre la paret. Hi destaquen dos genitals femenins formats amb petits fragments de mirall trencat que s’han inserit a la paret de manera que es reflecteixin mútuament. Cabello/Carceller reivindiquen així la sexualitat de la dona i el dret de mostrar-se, així com la llibertat en l’opció sexual. El títol reforça el missatge: dient Ya no me importa tu mirada queda molt clar que la censura o l’aprovació de l’altre han deixar de ser un factor decisiu en la conducta pròpia. Tanmateix, el fet que els dibuixos estiguin situats a una alçada poc habitual en un espai expositiu al·ludeix a aquest desplaçament i descentralitat que la representació del sexe femení ha experimentat al llarg de la història. D’altra banda, amb la incorporació de resquills i fragments de mirall trencat les artistes remeten a la idea de cicatriu o ferida.

Com expliquen elles mateixes: «Ens vam decantar per un mètode de representació tradicional: el dibuix, si bé en el nostre cas la imatge representada contenia un discurs curtcircuitat per altres referents que el situaven en un lloc més allunyat de possibles interpretacions biologicistes. El nostre treball es va realitzar amb llapis sobre la paret i va morir d’alguna manera amb ella. Els sexes dibuixats estaven envoltats per les nostres siluetes també dibuixades i penetrats per miralls, una metàfora conceptual que els situava en el camp del surreal.» (Helena Cabello i Ana Carceller, 1998)


Fitxa tècnica

Títol original:
Ya no me importa tu mirada
Número de registre:
5765
Artista:
Cabello/Carceller (grup d'artistes)
Data de creació:
feb-94
Any d'adquisició:
2019
Fons:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Tipus d'objecte:
Instal·lació
Tècnica:
Grafit, mirall i acrílic sobre mur
Dimensions:
47 x 64 x 2 cm (alt x ample x fons)
Crèdits:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Copyright:
© Cabello/Carceller, VEGAP, Barcelona
Recursos d'accessibilitat:
No

La Col·lecció MACBA està formada per art català, espanyol i internacional. Tot i que inclou obres des de la dècada de 1920 en endavant, se centra especialment en el període comprès entre la dècada de 1960 i l’actualitat.

Si necessites més informació sobre l’obra o l’artista, pots consultar la biblioteca del MACBA. Si vols sol·licitar l’obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio [at] macba.cat.

Si vols la imatge de l’obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d’imatges.

El blau protegeix el blanc de la innocència. El blau s’emporta el negre. El blau és la foscor feta visible.
Derek Jarman