Carregant...

La Signature. Série 1. Tirage illimité, 1969

La signatura. Sèrie 1. Tiratge il·limitat, 1969
Obra gràfica (edicions), 54,5 x 73,5 cm

Marcel Broodthaers podria haver passat per la història de l'art com un digne hereu de les idees surrealistas de Marcel Duchamp i René Magritte, si no fos perquè es va preguntar —entre moltes altres coses— què era l'art, i va dur les seves conclusions fins a les màximes conseqüències. Això el va convertir en un dels protagonistes de l'art del segle XX.

Entre 1964 i 1975 va produir vint-i-sis edicions d'obra gràfica i entre 1957 i 1975, vint-i-un llibres. La col·lecció completa de l'obra seriada de Broodthaers és un conjunt d'excepcional importància, ja que conté tots els registres presents en la seva producció.

L'obra gràfica, les edicions de llibres i les pel·lícules de Broodthaers són no només un element representatiu de la seva producció artística, sinó també un mitjà que li permet aprofitar les característiques de reproductibilitat per a la significació de la seva obra.

Els seus llibres i gravats, difereixen enormement pel que fa al tractament del mitjà d'expressió i els procediments poètics. [...] Les seves obres gravades són edicions fetes expressament, i no simples gravats o empremtes. Van ser editades en bona part per galeries, que, segons sembla, les van considerar una forma d'art menys cara i, per tant, molt més fàcil de vendre. En aquell moment es predicava la producció de múltiples com una forma de democratitzar l'art. Tal com van fer altres artistes, Broodthaers va adoptar un procediment consistent a atorgar valor a tiratges limitats d'edicions tècnicament il·limitades, afegint-hi inscripcions fetes a mà. Hi ha una "tautologia" que il·lustra aquesta manera de fer: La Signature, editada pel mateix Broodthaers en el temps que dirigia el seu propi museu, consta de 153 signatures litografiades. Totes les proves estan signades amb llapis, tot i que el tiratge és il·limitat.

El seu primer gravat és una tautologia i una contradicció alhora, i al·ludeix directament als vincles entre l'artista i la galeria. La Faute d'ortographe té el seu origen a la butlleta de subscripció que va fer imprimir una galeria per a una de les seves publicacions, en la qual el nom de Broodthaers estava mal escrit. L'artista trobava divertit que el seu nom s'escrivís sovint incorrectament, tant abans d'arribar a ser conegut com després. Aquest detall va afegir un punt de curiositat a les seves tautologies, i va servir de suport als seus temes recurrents: l'ensenyament i la correcció, la designació i els errors aparents de designació. Al gravat en qüestió Broodthaers ratlla els noms correctament escrits de tots els altres artistes, indica l'ortografia correcta del seu cognom, afegeix el seu nom, reforma la l'última lletra (que inicialment era massa atapeïda), torna a escriure la "t" que hi falta, la troba massa gran, l'esmena i la refà una mica més petita. Les correccions, tant si afecten la prova original com les pròpies correccions de l'artista, perden el seu estatut convencional, és a dir, desapareixen després del seu ús, com tot metallenguatge, i esdevenen gravat.

Broodthaers explota sovint els errors intencionats, per tal de fer-los evidents, fins i tot quan no tenen cap significat. Si es compara el plànol que apareix en el gravat que du per títol Musée-museum, que mostra la planta baixa de l'edifici que va aixoplugar el museu de Broodthaers a la Rue de la Pépinière, amb la seva reconstrucció parcial en la Salle Blanche, es constata que el dibuix, tot i ser plausible, és fals; Broodthaers, però, no el va corregir. El gravat que du per títol Tractatus logico-catalogicus tradueix l'abreviatura convencional "rat" (rata) per "ratures" (ratlles). Cal veure-hi la "solució" de la llegenda que acompanya la silueta d'un gat en un altre gravat, el títol del qual és La Souris écrit rat? Potser el gat ha esborrat el ratolí? Tots els gravats de Broodthaers susciten aquesta mena de conjectures, però ell evita donar respostes. D'altra banda, es tracta d'una tasca que no incumbeix l'artista, sinó l'espectador.


Fitxa tècnica

Títol original:
La Signature. Série 1. Tirage illimité
Número de registre:
1570
Artista:
Broodthaers, Marcel
Data de creació:
1969
Any d'adquisició:
2000
Fons:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Tipus d'objecte:
Obra gràfica (edicions)
Tècnica:
Serigrafia sobre paper
Dimensions:
54,5 x 73,5 cm (amplària x altura)
Crèdits:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Copyright:
© Estate of Marcel Broodthaers, VEGAP, Barcelona
Recursos d'accessibilitat:
No

La Col·lecció MACBA està formada per art català, espanyol i internacional. Tot i que inclou obres des de la dècada de 1920 en endavant, se centra especialment en el període comprès entre la dècada de 1960 i l’actualitat.

Si necessites més informació sobre l’obra o l’artista, pots consultar la biblioteca del MACBA. Si vols sol·licitar l’obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio [at] macba.cat.

Si vols la imatge de l’obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d’imatges.

Una mateixa imatge pot ser testimoni, alhora, del passat i anticipar un futur previsible.
Ignasi Aballí