L'Art et les mots, 1973

Entre 1972 i 1973, Marcel Broodthaers va produir les seves Peintures littéraires: llenços pictòrics on s’han imprès de manera mecànica paraules, frases i dates. Tot i tractar-se de “pintures”, l’artista no les va executar, sinó que va encarregar la seva realització a una impremta. No són objectes únics, sinó que en va fer més d’una còpia. I quan les va presentar per primera vegada, les va exposar simultàniament a diversos espais. Broodthaers responia així a la crisi de la pintura i de la representació que van suposar el minimalisme i el conceptualisme. Catalitzador de molts discursos i pràctiques actuals, va treballar des de dins de la pràctica pictòrica però alliberat de la nostàlgia del passat. Va operar des de l’escriptura però fora del món literari, desestabilitzant així les categories habituals. Dins de les seves pintures literàries, L’art et les mots escenifica, d’una manera autoreferencial, la relació entre l’art i el llenguatge. “El llenguatge de les formes ha de reunir-se amb el de les paraules”, escrivia Broodthaers.