Éloge du sujet, 1974

Éloge du sujet es construeix per mitjà d’un diàleg amb una de les obres més conegudes d’un dels artistes referents de Broodthaers, el també belga René Magritte. En concret, amb l’obra de 1930, La clef des songes o «La clau dels somnis», un quadre que sempre ha interessat Broodthaers. Si a la pintura de Magritte, cada paraula s’associava amb una imatge pintada, a la instal·lació de Broodthaers, cada paraula s’associa amb un objecte real: una paleta de pintar, un barret, un mirall, una ampolla, una bossa, un maletí de fusta, una corbata, una capsa de paper, una làmina en blanc, un tros de paper i un gravat amb la imatge d’un cavall. Alguns dels objectes, com la pipa, el barret o el mirall evoquen directament els quadres de Magritte. Al costat de la paleta, llegim pipe o pipa; al costat del barret, sujet o subjecte; al costat de l’ampolla, style o estil; al costat del mirall, image o imatge; al costat de la corbata, valeur o valor; al costat de la bossa, apprêt o imprimació; i així en tots els objectes de la instal·lació.

En la millor tradició de l’art conceptual, Éloge du sujet juga amb el desencontre: proposa paraules per ser vistes i objectes per ser llegits. En contra del sistema semàntic convencional, les paraules de les targetes no identifiquen els objectes. En comptes de la relació habitual entre paraules i coses, Broodthaers crea metonímies, un fenomen de canvi semàntic a través del qual es designa una cosa amb el nom d’una altra partint sempre d’algun tipus de connexió lògica entre ambdues. La tesi sembla clara: no hi ha cap convenció que acoti definitivament el significat de les coses. És l’observador, el subjecte, com bé indica el títol de la instal·lació, qui, de forma experimental, acciona la trobada entre paraules i coses. La pràctica artística de Broodthaers ha renunciat a representar la totalitat en ella mateixa i mostra sempre un pensament en acció, inacabat, experimental i vinculat plenament amb la fragmentarietat de la vida.

Entre els altres interlocutors històrics de l’obra de Broodthaers, hi ha també Erasme de Rotterdam i Marcel Duchamp. Pel que fa a Erasme, Éloge du sujet fa una referència directa al conegut assaig d’aquest pensador del Renaixement tardà, Elogi de la follia, un text on duia a terme una rotunda defensa de la raó, una forma de subjectivitat moderna. Quant a la relació de l’obra amb Duchamp, «a Magritte i Duchamp els pols resulten omnipresents, també en aquest context artístic, i són particularment literals a Éloge, on l’àmbit visual, un cop s’ha llevat l’àncora lingüística, ja no deu el seu potencial expressiu a qualsevol artesania il·lusionista, sinó a l’acte d’afirmació sobirà, el barret, el mirall, etc., que han sorgit de l’arsenal de tots els objectes». (Meyer, Franz: Marcel Broodthaers. Éloge du sujet. Basilea: Kunstmuseum Basel, 1974 [cat. exp.])