Carregant...

Das Gefühl zwischen Fingerkuppen..., 1967

Formigueig a la punta dels dits, 1967
Obra gràfica (edicions), 60 x 36 x 10 cm

KP Brehmer va formar part del grup Kapitalistischer Realismus (Realisme Capitalista), fundat a Düsseldorf l’any 1963 i que és considerat la resposta alemanya als moviments artístics pop dels Estats Units i Anglaterra. El grup estava compromès amb qüestions socials i polítiques, i incorporava motius quotidians en les seves obres per expressar una actitud crítica envers la societat de consum. Entre els seus integrants hi havia Gerhard Richter, Konrad Lueg, Karl Horst Hödicke, Wolf Vostell i Sigmar Polke.

Brehmer va ser un dels artistes més polititzats del grup i, a partir del 1964, les seves conviccions polítiques d’esquerres van trobar una expressió directa quan es va desfer del seu nom, Klaus Peter, i es va fer dir per les seves inicials, KP. Les lletres al·ludien a les sigles del partit comunista (Kommunistische Partei), que havia estat prohibit oficialment l’any 1956. Durant aquesta època, les seves obres critiquen la societat de consum i les seves estructures de poder legitimades pels mitjans de comunicació de massa, els mecanismes de manipulació dels quals Brehmer pretenia revelar. La preferència de Brehmer per la impressió i els processos fotomecànics va constituir un apropament a la democratització de l’art, amb els seus efectes barroers i poc polits que simulaven les fonts dels mitjans de comunicació d’on obtenia les imatges. Va seguir una actitud antielitista, pròpia del pop, i va treballar primordialment amb impressores comercials, i això va fer que moltes de les seves obres fossin impreses en edicions de mida comercial amb una tirada de fins a 30.000 còpies.

Un dels principals canvis socials dels anys seixanta va ser el dràstic alliberament de la sexualitat. Les actituds més obertes cap a la sexualitat van permetre una major tolerància cap a les imatges eròtiques i el sexe va ser utilitzat de forma massiva pels publicistes amb la finalitat de vendre objectes de consum. Brehmer va investigar en moltes de les seves obres el tractament de les dones per part de la publicitat, usades com a accessori estilístic. En molts fotomuntatges i collages destaquen imatges de dones sensuals, extretes de diaris i revistes, que critiquen l’ús que en feia la publicitat, així com el seu component eròtic de fins lucratius. Sovint, l’artista juxtaposa aquestes imatges a d’altres de guerres i d’escenes que donen testimoni dels excessos del capitalisme.

Amb la seva sèrie Aufsteller va ser pioner en la creació del gravat objecte tridimensional, que no requereix suport per ser exposat i que imita els formats de prestatgeries comercials o pancartes publicitàries. L’any 1967 va crear Das Gefühl zwischen Fingerkuppen (‘La sensació entre el palpís dels dits’). L’obra, impresa en vius colors pop, exagera la intenció eròtica dels anuncis amb l’adhesió d’uns paquets de llavors amb fotografies de vegetals de formes fàl·liques, i satiritza així el concepte de la dona com a producte comercial. Al mateix temps, redueix el paisatge, un dels temes claus de la història de l’art, al seu component comercial.


Fitxa tècnica

Títol original:
Das Gefühl zwischen Fingerkuppen...
Número de registre:
3650
Artista:
Brehmer, K.P.
Data de creació:
1967
Any d'adquisició:
2009
Fons:
Col·lecció MACBA. Consorci MACBA
Tipus d'objecte:
Obra gràfica (edicions)
Tècnica:
Impresió sobre cartró i sobres amb llavors
Dimensions:
60 x 36 x 10 cm (amplària x altura x profunditat)
Crèdits:
Col·lecció MACBA. Consorci MACBA
Copyright:
© KP Brehmer Nachlass, VEGAP, Barcelona
Recursos d'accessibilitat:
No

La Col·lecció MACBA està formada per art català, espanyol i internacional. Tot i que inclou obres des de la dècada de 1920 en endavant, se centra especialment en el període comprès entre la dècada de 1960 i l’actualitat.

Si necessites més informació sobre l’obra o l’artista, pots consultar la biblioteca del MACBA. Si vols sol·licitar l’obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio [at] macba.cat.

Si vols la imatge de l’obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d’imatges.

El que pretenc quan explico la història d’una víctima de la violència a Colòmbia és apel·lar al record del dolor que experimentem tots els éssers humans, aquí o a qualsevol lloc del món.
Doris Salcedo