Carregant...

Postscript / The Passenger (OV), 1996-2010

Postdata / El Passatger (OV), 1996-2010
Enregistrament audiovisual, Dimensions variables

Pierre Bismuth es val de la pràctica artística com a eina per examinar la percepció de la realitat i, en concret, la interpretació dels productes culturals. Amb molta ironia i sovint amb humor, les seves videoinstal·lacions utilitzen referències del cinema, la cultura popular i l’art, amb pel·lícules de clàssics com Joseph L. Mankiewicz i Blake Edwards, personatges de Walt Disney, músics de jazz i treballs d’artistes contemporanis. Bismuth n’altera el so i els colors, mescla codis de lectura visuals i auditius, i es val de múltiples recursos formals per posar en evidència els prejudicis i les paradoxes en què es fonamenta la nostra percepció dels fets.

A Postscript/The Passenger (OV), l’artista reprodueix el so de la pel·lícula de Michelangelo Antonioni The Passenger (1975) a la seva secretària, que no l’havia vist mai abans. L’artista li demana que transcrigui els diàlegs de la pel·lícula, i en detalli els sons i les situacions que a ella li suggereix. El text de la secretària es projecta a la paret, i l’espectador pot escollir entre llegir-lo en silenci o fer-ho escoltant alhora l’àudio de la pel·lícula a través d’uns auriculars. Com que la secretària escolta la pel·lícula una sola vegada i sense cap interrupció ni aturada, comet errors a l’hora de transcriure els diàlegs i narra els fets erròniament. La barreja entre objectivitat i subjectivitat que en resulta li serveix a Bismuth per qüestionar amb gran eficàcia els mecanismes de recepció de la cultura.

La traducció del so a llenguatge (la transcripció de l’àudio de la secretària) mostra que el pas del significat d’un sistema a un altre és sempre un procés d’interpretació subjectiva. Les atmosferes que la secretària evoca i projecta a l’obra d’Antonioni provenen de la seva memòria personal i dels efectes emocionals que li crea la banda sonora del film. ¿Les coses són com les reben els sentits? Com és la percepció dels fets? ¿Hi ha fets o expectatives dels fets? Aquest context experimental desestabilitza els codis de lectura pretesament neutres i qüestiona les relacions suposadament lògiques de les nostres percepcions. Postscript/The Passenger (OV) força l’espectador a ser crític i a situar-se davant de la cultura com a creador i no com a consumidor passiu.


Fitxa tècnica

Títol original:
Postscript / The Passenger (OV)
Número de registre:
4187
Artista:
Bismuth, Pierre
Data de creació:
1996-2010
Any d'adquisició:
2010
Fons:
Col·lecció MACBA. Consorci MACBA
Tipus d'objecte:
Enregistrament audiovisual
Tècnica:
Vídeo monocanal, b/n, so, 120 m 40 s
Dimensions:
Dimensions variables
Número d'edició:
Ed. 2/3 + 1 P.A.
Crèdits:
Col·lecció MACBA. Consorci MACBA
Copyright:
© Pierre Bismuth
Recursos d'accessibilitat:
No

La Col·lecció MACBA està formada per art català, espanyol i internacional. Tot i que inclou obres des de la dècada de 1920 en endavant, se centra especialment en el període comprès entre la dècada de 1960 i l’actualitat.

Si necessites més informació sobre l’obra o l’artista, pots consultar la biblioteca del MACBA. Si vols sol·licitar l’obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio [at] macba.cat.

Si vols la imatge de l’obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d’imatges.