The Anabasis of May and Fusako Shigenobu, Masao Adachi, and 27 Years without Images, 2011

Fusako Shigenobu va ser fundadora i líder d’un grup d’extrema esquerra anomenat l’Exèrcit Roig Japonès i implicat en diverses accions terroristes. Buscada per les autoritats nipones, es va amagar durant quasi trenta anys a Beirut, on va néixer la seva filla May. May va créixer al Líban i no va conèixer el Japó fins que tenia 27 anys, després que la seva mare, l’any 2000, fos arrestada. Masao Adachi, el tercer personatge central del film, és un guionista i cineasta japonès molt crític que havia estat un activista de l’Exèrcit Roig Japonès i la causa palestina. Creador llegendari de l’avantguarda nipona dels anys seixanta, exiliat també al Líban, finalment va ser extradit al Japó. Masao és un teòric del fûkeiron o «teoria del paisatge», una teoria fílmica i un moviment de cineastes que filmen el paisatge convençuts que aquest revela millor les estructures del poder que no les imatges de les persones.

Des dels temps de Xenofont, l’anàbasi és el nom que es dóna al viatge, ple de contratemps, de tornada al lloc d’origen. L'Anàbasi o Expedició dels deu mil relata l’expedició de Cir el Jove i el retorn dels deu mil mercenaris grecs (401-399 aC) a través de l’altiplà d’Armènia cap a la mar Negra. Contractats com a mercenaris per aquest príncep persa per usurpar el tro al seu germà Artaxerxes II, van ser abandonats a la seva sort.

Rodada en súper 8 i aplicant la teoria fílmica de Masao Adachi sobre el fûkeiron, les vistes contemporànies de Tòquio i de Beirut prenen un paper central i es van barrejant amb imatges d’arxiu, de televisió i fragments de pel·lícules del mateix Masao. Al damunt d’aquesta escenografia visual, Baudelaire hi sobreposa les veus de May i Adachi explicant els seus records. Parlen sobre la vida a l’exili, la clandestinitat, la política, el cinema i les seves vivències. Com indica el títol de l’obra, 27 anys sense imatges, el film dóna molta imporància a les imatges en la construcció de la identitat, tant col·lectiva com personal. El perill de viure en clandestinitat va fer que May i Fusako Shigenobu no conservessin cap imatge del passat. Fins al punt que May, la filla de l’activista, no va poder accedir al seu passat familiar fins als 27 anys, quan la seva mare va ser arrestada i ella va anar per primera vegada al Japó. Atenent-se a aquest fet biogràfic i aplicant alhora la teoria fílmica de Masao Adachi, enlloc d’imatges dels protagonistes, Baudelaire filma el què els envolta: els paisatges.

A banda de les imatges del paisatge, els elements que estructuren el film són la paraula, el testimoni i la memòria. L’obra de Baudelaire desplega una xarxa complexa de relats creuats on es barregen històries privades i història política, propaganda revolucionària i teoria fílmica. L’anàbasi no és només una al·legoria geogràfica; ho és també política i estètica.

Baudelaire presenta el seu film com una instal•lació documental, acompanyat de fotografies inèdites de la família Shigenobu, dibuixos fets a la presó per Masao Adachi, extractes de pel·lícules d’aquest director i arxius de l’Exèrcit Roig Japonès, entre altre material documental. L’acompanya també l’edició d’un llibret amb la cronologia dels fets narrats i una sèrie de serigrafies quasi monocromes relacionades amb el trajecte dels tres protagonistes. Al·ludint al fet que la vida en clandestinitat impedia conservar imatges del passat i, per tant, mantenir un relat visual de la memòria familiar, Baudelaire ha velat les imatges de les serigrafies, de manera que les escenes i persones retratades només s’identifiquen molt subtilment.