La imatge de l’obra no està disponible on-line.

Baldessari Sings Lewitt, 1972

Baldessari canta Lewitt, 1972

Performance de John Baldessari en la qual canta cada una de les trenta-cinc declaracions de Sol Lewitt sobre art conceptual al so de cançons populars.

1. Els artistes conceptuals són místics, més que no pas racionalistes. Es precipiten cap a conclusions a què la lògica no pot arribar.
2. Els judicis racionals reprodueixen judicis racionals.
3. Els judicis irracionals condueixen a noves experiències.
4. L'art formal és essencialment racional.
5. Les idees irracionals haurien de seguir-se de manera absoluta i lògica.
6. Si l'artista canvia d'opinió enmig de l'execució de la seva obra, en compromet el resultat i reprodueix resultats anteriors.
7.

La voluntat de l'artista és secundària respecte del procés que va de la idea a la seva concreció. La seva obstinació podria ser només ego.
8. Paraules com «pintura» i «escultura» denoten una tradició i impliquen l'acceptació d'aquesta tradició, fet que imposa uns límits a l'artista que es resisteix a crear art que transgredeixi els límits.
9. El concepte i la idea són diferents. El primer implica una direcció general, mentre que la segona és el component. Les idees posen en pràctica el concepte.
10. Les idees poden ser obres d'art; se situen en una cadena de desenvolupament que pot acabar adoptant forma. No totes les idees necessiten materialitzar-se.
11. Les idees no necessàriament han de seguir un ordre lògic. Poden desencadenar-se en diverses direccions, però una idea s'ha de completar en la ment abans no es formi la següent.
12. Per cada obra d'art que es materialitza, hi ha moltes variacions que no arriben a fer-ho.
13. Una obra d'art es pot entendre com un conductor que va de la ment de l'artista a la de l'espectador. També és possible, però, que no arribi mai a l'espectador, o que no surti mai de la ment de l'artista.
14. Les paraules d'un artista a un altre poden provocar una cadena d'idees, si tots dos comparteixen el mateix concepte.
15. Atès que cap forma no és intrínsecament superior a una altra, l'artista pot utilitzar qualsevol forma indistintament, des d'una expressió de paraules (escrita o parlada) fins a la realitat física.
16. Quan s'utilitzen paraules que sorgeixen d'idees sobre art, aquestes són art, i no literatura; els nombres no són matemàtiques.
17. Totes les idees són art si tracten de l'art i entren dins les convencions de l'art.
18. Se sol entendre l'art del passat aplicant la convenció del present, és a dir, malentenent l'art del passat.
19. Les convencions de l'art s'alteren per mitjà d'obres d'art.
20. L'art reeixit canvia la nostra comprensió de les convencions bo i alterant les nostres percepcions.
21. La percepció de les idees condueix a idees noves.
22. L'artista no pot imaginar ni percebre el seu art fins que no és complet.
23. L'artista pot malinterpretar (entendre d'una manera diferent a la de l'artista) una obra d'art, i tot i així generar la seva pròpia cadena d'idees mitjançant aquesta tergiversació.
24. Tota percepció és subjectiva.
25. L'artista no necessàriament ha d'entendre el seu propi art. La seva percepció no és ni millor ni pitjor que la dels altres.
26. Un artista pot percebre l'art dels altres millor que el seu.
27. El concepte d'una obra d'art pot incloure el contingut de la peça o el procés creador.
28. Tan bon punt s'estableix la idea de la peça en la ment de l'artista i se'n defineix la forma final, el procés es duu a terme a cegues. Hi ha moltes conseqüències indirectes que l'artista no es pot imaginar i que es poden aprofitar com a idees per a obres futures.
29. El procés és mecànic, i no s'hauria de sotmetre a cap mena d'alteració, sinó deixar que segueixi el seu curs.
30. En una obra d'art intervenen molts elements. Els més importants són els més obvis.
31. Si un artista utilitza la mateixa forma en una sèrie d'obres, però en canvia el material, cal suposar que el concepte de l'artista incloïa el material.
32. Les idees banals no se salven amb una bonica execució.
33. És difícil malbaratar una bona idea.
34. Quan un artista aprèn bé el seu ofici, el seu art és sublim.
35. Aquestes frases són observacions sobre art, però no són art.
"A Baldessari Sings LeWitt (1972), el títol, de nou, dóna una idea directa del contingut. Baldessari canta les trenta-cinc «Sentences on Conceptual Art» de LeWitt (1969), encaixant el text en melodies conegudes, com ara l'himne nacional dels Estats Units. En aquest cas Baldessari separa el llenguatge de la forma escrita i adopta un cop més una simple estructura didàctica que és refutada des de dins. Tal com assenyala en la hilarant introducció, delicada i alhora inexpressiva, vol ajudar aquestes frases a «escapar» perquè «han estat tancades durant massa temps en catàlegs d'exposició» i cantant-les els dóna la possibilitat d'«arribar a un públic més ampli». Baldessari Sings LeWitt està rodada en blanc i negre, amb molt de gra. La càmera no es mou en cap moment. L'artista està assegut en una cadira plegable metàl·lica de color negre davant d'una paret de formigó prefabricat. Tot denota una gran seriositat. Fins que Baldessari comença a cantar, és a dir, quan dos registres incongruents són forçats a entrar en juxtaposició. A part del despropòsit evident i deliberat d'aquest exercici, val la pena observar que Baldessari compleix específicament un parell de normes de LeWitt: que «l'artista pot emprar qualsevol forma, des d'una expressió per mitjà de paraules (escrites o parlades) fins a la realitat física» (tot i que no sembla que LeWitt hagi pensat en el cant), i que «si es fan servir paraules, i aquestes es deriven d'idees sobre l'art, aleshores són art i no literatura». Baldessari allibera les frases de LeWitt del seu context natural dins de la pàgina impresa, sense alterar en absolut el mateix text (tot i que li preocupa el seu «fraseig»). Tal com va fer amb els textos d'instruccions transferits als seus quadres, Baldessari conserva la transparència del text original alhora que permet que el nou context el converteixi en opac. L'amable subversió del text de LeWitt reflecteix els dubtes de Baldessari sobre la seva capacitat (i la de qualsevol) per parlar d'art des d'una posició d'autoritat. «Solia col·leccionar llibres sobre com ensenyar art –recorda–. Em fascinaven i encara en tinc molts. M'intrigava la idea que es pogués ensenyar art, perquè estava arribant ràpidament a la conclusió que era impossible d'ensenyar.» El vídeo de LeWitt està, per tant, relacionat amb els vídeos Teaching a Plant the Alphabet i Inventory, també de 1972. En tots aquests, Baldessari assumeix la presumpta autoritat associada amb l'ensenyament i la converteix en una autoritat lúdica i absurda. Sens dubte, tot i que defensava que era impossible explicar a algú com fer una obra d'art, Baldessari s'estava creant una reputació com el professor d'art més influent d'Amèrica. També aquí regna una ambigüitat productiva."
Russell Ferguson: «Un narrador poc fiable» (extracte) a Jessica Morgan; Leslie Jones (ed.): John Baldessari. Pura Bellesa. Londres: Tate Modern; Barcelona: Museu d'Art Contemporani de Barcelona; Los Angeles: Los Angeles County Museum of Art; Nova York: The Metropolitan Museum of Art, 2009, 93 [cat. exp.].

"Els anys seixanta i setanta van estar dominats per figures (masculines) serioses com Richard Serra, Donald Judd, i personalitats excèntriques com Andy Warhol i Joseph Beuys. Quan, en un vídeo, Baldessari canta les màximes sobre art de Sol LeWitt llegint-les en un llibre obert –Baldessari Sings LeWitt (1972, p. 97)– es tracta d'un acte de comèdia irresistible i alliberador. Amb tot, Baldessari només desemmascara el seu col·lega LeWitt en la mesura que ell mateix es mostra vulnerable exhibint-se sense compassió amb el seu recitatiu sorprenentment fora de lloc. Avui, el que ens sembla més fascinant d'aquest vídeo és l'acte agosarat d'excloure's de la «disciplina». Optant per no llegir simplement en veu alta, amb bona entonació, Baldessari sembla traslladar l'essència del text a un espai nou i lliure de risc. Probablement és la poesia de la llibertat traduïda a art el que ha convertit aquest vídeo, juntament amb I Am Making Art (1971, p. 78), en un dels més vistos de la generació YouTube.

Bice Curiger: «Doble desafecció, doble immersió» (extracte) a Jessica Morgan; Leslie Jones (ed.): John Baldessari. Pura Bellesa. Londres: Tate Modern; Barcelona: Museu d'Art Contemporani de Barcelona; Los Angeles: Los Angeles County Museum of Art; Nova York: The Metropolitan Museum of Art, 2009, 305 [cat. exp.].


Fitxa tècnica

Títol original:
Baldessari Sings Lewitt
Número de registre:
2725
Artista:
Baldessari, John
Data de creació:
1972
Any d'adquisició:
2006
Fons:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Tipus d'objecte:
Mèdia
Tècnica:
Vídeo monocanal, b/n, so, 12 min 48 s
Crèdits:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. Obra adquirida gràcies a Família Rumeu
Copyright:
© John Baldessari Trust
Recursos d'accessibilitat:
No

La Col·lecció MACBA està formada per art català, espanyol i internacional. Tot i que inclou obres des de la dècada de 1920 en endavant, se centra especialment en el període comprès entre la dècada de 1960 i l’actualitat.

Si necessites més informació sobre l’obra o l’artista, pots consultar la biblioteca del MACBA. Si vols sol·licitar l’obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio [at] macba.cat.

Si vols la imatge de l’obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d’imatges.

Quan treballo, no penso en l’art. Miro de pensar en la vida.
Jean-Michel Basquiat