Marcahuasi, 2009-2010

Marcahuasi és una plana d'uns quatre quilòmetres quadrats situada a la serralada dels Andes, a l'est de la ciutat de Lima (Perú). Es tracta d'una impressionant formació de pedres d'origen volcànic a més de quatre mil metres sobre el nivell del mar. Les roques, impressionants no sols per la grandària sinó per les formes extravagants, han donat lloc a teories grotesques sobre el seu origen i als baptismes més eloqüents. A la meitat de la dècada dels cinquanta, Daniel Ruzo, arqueòleg reputat per a uns, profeta i criptògraf per a uns altres, escriu un text on assenyala que les pedres són «escultures» creades per la que ell denomina cultura Masma o «Quarta Humanitat» fa més de deu mil anys, i on profetitza –i això ha resultat cert– que més pedres o «escultures» apareixerien durant aquest segle. La pedra que més crida l'atenció de Ruzo és el Cap d'Inca o Peca Gasha, que més tard adquiriria el nom de Monument a la Humanitat. Sobre el seu flanc dret (orientat cap al sud-est) es perceben una sèrie de rostres –escriu– que desafien la casualitat erosiva. Una de les cares sembla representar un negroide i una altra mostra un estrany ésser macrocèfal d'aparença simiesca. No cal dir que a la dècada dels seixanta Marcahuasi esdevé un lloc de culte, un centre que atreu hippies de tot el continent, nord i sud, i que es coneix com «l'altiplà dels déus».

Marcahuasi, la gliptoteca a l'aire lliure més gran del món, representa la possibilitat d'invertir les grans narratives arqueològiques i històriques que han passat per alt aquest lloc –i també altres que realment van ser origen de cultura i civilització– a favor d'altres indrets geogràficament i etiològicament més pròxims a Europa. Marcahuasi i la «Quarta Humanitat» apel·len a un gir en la interpretació del passat i invoquen una cultura anterior a les modernitats que atribuïm a Egipte o a Grècia. Així s'insereixen de nou en la Història no sols com a cultura tecnològicament avançada, sinó com la matriu de tota la resta de cultures, com a tribu primigènia.