Une voix dans le désert, 2002

L'obra cinematogràfica de Chantal Akerman és un referent del cinema experimental europeu. L'artista va desenvolupar diversos gèneres com el documental, la comèdia, el drama o el musical, des dels quals va abordar les seves inquietuds més personals.

Des del començament, la seva producció s'allunyà formalment de les convencions clàssiques d'espai, temps i lloc, amb pel·lícules que no tenen un principi ni un final definits, o bé mitjançant la utilització d'un ritme temporal que fa que el temps de ficció s'acosti al temps real dels esdeveniments. Aquest tractament personal del temps és un dels punts clau del treball de l'artista. Pel que fa a la temàtica, està vinculada a qüestions properes a la seva persona: la dona, la família, l'àmbit domèstic, el judaisme, l'èxode...

Des del final dels anys noranta, tot i que Akerman ja experimentava amb el vídeo des dels anys setanta, l'artista es va endinsar en del món del videoart produint nombroses videoinstal·lacions. Sovint, aquestes eren relectures del seu cinema, que prenia com a inspiració. Aquest és el cas d'Une voix dans le désert.

L'any 2002 Chantal Akerman realitzà De l'autre côté, una pel·lícula sobre la problemàtica existent a la frontera entre Mèxic i els Estats Units. Aquell mateix any, l'artista presenta a la Documenta de Kassel la videoinstal·lació From the other side, que integrava una part de la pel·lícula De l'autre côté i el vídeo Une voix dans le désert. El projecte neix d'un article que va llegir l'artista sobre els ranxers americans que persegueixen els emigrants clandestins amb les seves escopetes Magnum i ulleres de visió nocturna. Diuen que els mexicans porten la brutícia. Va ser aquesta paraula (dirt) la que va fer pensar a Akerman en dirty jew, jueu brut, àrab brut... Investigant sobre el tema, Akerman va descobrir Agua Prieta, i va decidir deixar la cruel història dels ranxers en un segon pla i donar més rellevància a la problemàtica de la frontera.

Agua Prieta i Douglas són dos petits pobles situats a cada costat de la frontera. Akerman mostra alternativament aquests dos pobles veïns, separats per un obstacle físic insuperable, un tancat espinós de punxes de filferro. Malgrat el perill i la il·legalitat, centenars de mexicans intenten creuar-lo cada any. La frontera esdevé un símbol de la ruptura nord-sud i dels estralls de la globalització, però Akerman en capta el paisatge desèrtic, l'horitzó i els amplis espais oberts.

Une voix dans le désert, part de la instal·lació From the other side, va ser duta a terme a la mateixa frontera del desert d'Arizona entre dues muntanyes, una de nord-americana i una altra de mexicana, entre les quals l'artista va instal·lar una gran pantalla de deu metres de base. Akerman va filmar la projecció dels últims minuts del film De l'autre côté sobre aquesta pantalla, amb unes imatges a l'anvers i al revers, segons el costat de la frontera des d'on es contemplés la pantalla. La imatge s'inscriu en el desèrtic paisatge al mateix temps que s'esvaneix amb l'arribada de la claror del dia.

Amb aquesta obra Chantal Akerman denuncia una concreta realitat contemporània, la problemàtica de la frontera entre Mèxic i els Estats Units, però evoca alhora altres episodis històrics i actuals en els quals les fronteres o els enfrontaments entre cultures i religions i les tragèdies que provoquen en són protagonistes.