Sense títol (Habitacle), 1991

El concepte de fragment i modularitat recorre l’obra de Pep Agut, així com l’ús d’elements de treball propis de la pintura i de l’art en general, com el cavallet, el llenç o la vitrina expositiva. En aquesta obra, l’artista utilitza teles de pintor per construir volumetries o peces arquitectòniques. Alliberat de la càrrega iconogràfica del llenç, aquest es converteix en retícula i en material constructiu. Agut construeix una habitació a escala real, un àmbit que funciona com un espai negatiu que remet a la mateixa idea d’habitabilitat. És així com l’espai de la representació esdevé un lloc habitable encara per definir, en un àmbit que requereix la presència humana per activar-se.