Vitrines CMYK, 2011

Com el títol indica, Aballí agafa allò que habitualment fa de suport d’una obra d’art –unes vitrines de metacrilat situades damunt d’unes peanyes– i n’altera la funció: si habitualment funcionen com a suport, aquí són el contingut. Si habitualment «mostren», en aquest cas «demostren». Aballí presenta quatre vitrines aparentment buides, sense cap contingut objectual però sí immaterial. En lloc d’objectes, els adjudica un color: els quatre colors imprescindibles per executar qualsevol tipus d’imatge impresa en color. Si en altres obres ha treballat el cromatisme partint de la pintura, en aquest cas es refereix al sistema d’impressió estàndard de quadricromia conegut pel seu acrònim: CMYK (cyan, magenta, yellow, key; és a dir: blau, vermell, groc i negre). Però les vitrines també incorporen un element habitual en l’artista com és el llenguatge. Cadascuna porta impressionada una breu descripció de cada color, amb informació sobre el color en qüestió i un llistat dels seus diferents sistemes d’ordenació utilitzats des d’Aristòtil fins avui.

A més d’una teoria sobre el color que reverbera en tota l’obra de l’artista, Vitrines CMYK desplega també una reflexió sobre les condicions de l’espai expositiu i sobre allò que es mostra i el que es diu, sobre la transparència i l’opacitat, la invisibilitat i la il·legibilitat, i sobre allò que s’exposa i les condicions que fan possible el fet d’exposar. I és que, més enllà de la seva visualitat, l’obra d’Aballí es construeix com una reflexió sobre els límits de la il·lusió de la representació, ja sigui pictòrica o lingüística.