Analogies, 1991

La imatge de la Medusa esculpida per Bernini el segle XVII li serveix a Francesc Abad per activar una reflexió sobre el poder dels mitjans de comunicació en la construcció de la mirada contemporània. Aquesta figura de la mitologia clàssica que convertia en pedra tot aquell que gosava mirar-la, només va ser vençuda per l’habilitat de Perseu, que s’hi va acostar deixant que la mateixa Medusa es reflectís en l’escut que portava. «L’ésser humà ja no es comunica d’una manera directa; el procés comunicatiu es desenvolupa mitjançant la introducció de processos mediadors. L’analogia Medusa-TV articula la capacitat de resistència a la seducció.» Qui ha de tallar, seguint l’analogia de l’artista, el cap d’aquesta Medusa contemporània? Qui s’atreveix a desemmascarar l’espectacularitat dels mitjans tot mirant la veritat als ulls?