Formada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, ciutat on va néixer, va accedir a la pràctica artística a través de la pintura per passar-se a l’escultura. Les seves primeres obres, realitzades en fusta a començament dels anys vuitanta, mostren una clara influència de Brancusi, que aviat abandona per incorporar mètodes de la tradició de forja artesanal catalana. És així com les seves escultures prenen un caràcter monumental en què predominen les estructures sòlides, els recintes arquitectònics i les gàbies obertes. Als anys noranta, amb obres properes al minimalisme i al constructivisme, produeix escultures d’una gran simplicitat geomètrica que va abandonant progressivament per incorporar un cert lirisme i una reivindicació espiritual de la matèria. Se la considera hereva de la tradició escultòrica espanyola iniciada per Julio González, Jorge Oteiza i Eduardo Chillida

Ha exposat des dels anys vuitanta en nombroses galeries i en institucions com la Fundació Joan Miró de Barcelona (1980), CAPC Musée d’Art Contemporain de Burdeus (1987), Whitechapel Art Gallery de Londres (1993), MEIAC de Badajoz (2004), Fundación ICO de Madrid (2007), Irish Museum of Modern Art (2011) i IVAM de València (2019), entre moltes altres. I en certàmens internacionals com la Documenta de Kassel (1987 i 1992), Bienal de Sâo Paulo (1987) i Biennal de Venècia (1988 i 1993). La seva obra es troba en col·leccions com Artium de Vitoria-Gasteiz, Stedelijk Museum d’Àmsterdam, MoMA de Nova York, Fundació “la Caixa” de Barcelona, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid i el MACBA de Barcelona.

Visita l'exposició de Col·lecció