Aleksandr Sokurov

Fill d’un soldat professional, Aleksandr Nikolajevič Sokurov (Podvorikha, Irkutsk, Sibèria, 1951) va passar la seva infància i joventut entre Polònia i Turkmenistan, seguint les diverses destinacions del seu pare. El 1968 va començar els estudis d’història a la Universitat de Gorki i es va incorporar en una emissora de televisió local per fer-hi documentals. Després de llicenciar-se en història, va ingressar a l’Escola de Cinema de Moscou (VGIK), on, tot i que era un alumne brillant, no li van aprovar el treball de fi de carrera pel seu excessiu “formalisme” i per les “actituds antisoviètiques”. La perestroika i la fi del règim comunista soviètic no li van aportar visibilitat ni reconeixement, però sí que van ser determinants, en aquest sentit, la defensa que el director Andrei Tarkovski va fer de la seva obra i el paper dels nous sindicats. Les pel·lícules Mare i fill (1997) i L’arca russa (2002) van donar-li el reconeixement internacional. Sokurov és actualment un dels directors referents del cinema europeu.