A través de l’escultura, el vídeo, la paraula oral, la fotografia i la performance, el treball meticulós d’Eulàlia Rovira ha explorat nombrosos terrenys, com ara la percepció, l’etimologia i l’arqueologia. En projectes recents ha al·ludit a presències que es troben més enllà del nostre camp de visió, com per exemple les forces que habiten darrere els nostres ulls —com les que dilucida la protagonista del vídeo The Eye’s Speech (2019), una retina que es murmura a si mateixa— o presències sota els nostres peus —com en el cas de l’exposició Esmorteir l’esmorteït (2020), en què unes fotografies de llambordes es juxtaposaven amb quatre puntals de fusta de grans dimensions, fixats amb corretges a l’estructura de la teulada d’una galeria. Cap d’aquests puntals no arribava a tocar a terra, sinó que delimitaven l’espai amb elegància sense ser gens necessaris arquitectònicament. D’aquesta manera centraven l’atenció sobre el subsòl i evocaven el fi interstici entre la vida i la mort. La performance per a càmera A Knot Which Is Not (2021) estava ambientada en un espai expositiu buit i teixia narratives referents a l’entorn laboral i als sons mecànics del passat industrial d’aquell espai, i alhora especulava sobre les converses que hi havien mantingut les obreres mentre feien les unes tasques manuals repetitives.

Eulàlia Rovira va estudiar a la Universitat de Barcelona (2009) i a la Universität der Künste Berlin (2013). Ha col·laborat amb Adrian Schindler en nombroses performances i films. Algunes de les seves exposicions individuals recents són Esmorteir l’esmorteït (etHALL, L’Hospitalet de Llobregat, 2020) i No ver claro. No ver. No (Twin Gallery, Madrid, 2019). També ha participat en diverses exposicions col·lectives, com ara Coses que les coses diuen (Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona, 2020) i Una exposición. Como un ecosistema (Sala Amadís, Madrid, 2019). Més informació: eulaliarovira.info

Visita la mostra permanent