Joan Rabascall (Barcelona, 1935) es va formar a l'Escola Superior d'Arts Decoratives Massana de Barcelona i a l'École nationale supérieure des beaux-arts de París, ciutat on viu i treballa des del 1962. Als anys seixanta va entrar en contacte amb els crítics Lawrence Alloway i Pierre Restany, i amb els grups d’avantguarda Independent Group, a Anglaterra, i els nous realistes a França, que recuperaven tècniques de representació i posicions estètiques i ètiques properes al dadaisme berlinès. Va col·laborar en els cerimonials organitzats el 1969 i 1970 pel grup d'artistes catalans instal·lats a París: Miralda, Benet Rossell i Jaume Xifra.

Si bé inicialment va practicar el collage, aviat va incorporar el fotomuntatge i la unió d'imatges i objectes en instal·lacions i sèries fotogràfiques. Rabascall ha centrat la seva obra en la crítica a la imatge mediatitzada i al model de vida imposat pels mitjans de comunicació. Un dels elements més recurrents en la seva obra és la televisió, que aborda des de múltiples perspectives: com a icona, objecte, souvenir, escultura, element de comunicació i fetitxe. Als anys vuitanta, va començar una reflexió conceptual al voltant de la pintura i, més tard, sobre el concepte de paisatge i el seu paper en el nou paradigma ecològic.

Tot i que va exposar regularment a França des dels anys setanta, a Catalunya, a banda d’alguna exposició com Spain is different del 1976 a la Galeria G de Barcelona, cal esperar fins al 1985, any en què participa en l'exposició Barcelona-Paris-New York al Palau Robert de Barcelona. També va participar en els projectes presentats a la Virreina (1993) i al Centre d'Art Santa Mònica (2000).

Visita la mostra permanent
L’or no s’associa amb la brutícia. I l’or, com els diamants, és un material exalçat. Té un grau d’abstracció tal que et situa –si el fas servir artísticament– en un nivell encara més elevat.
James Lee Byars