Amalia Pica

Nascuda a la Patagònia argentina i formada a Buenos Aires i a Amsterdam, Amalia Pica viu i treballa a Londres. La situació política i social viscuda en el seu país d’origen durant la dictadura militar (1976-1983), quan milers de persones van ser empresonades i assassinades impunement a causa de la seva dissidència política, va marcar el seu accés a l’art i el seu posicionament. Les seves instal·lacions, escultures i projeccions plantegen qüestions entorn del llenguatge, la comunicació i la participació comunitària, que es posen sempre al servei de la protesta social. Pica s’esforça a distanciar la protesta de la conflictivitat i la violència, amb obres que incorporen la festa i la celebració col·lectiva. Construïdes amb un accentuat cromatisme i amb materials aparentment simples, els elements que utilitza connecten, d’una manera directa, amb l’imaginari universal de la festa. Així, confeti, banderoles i altres elements suposadament pobres catalitzen un marcat caràcter reivindicador de justícia social. Pica incorpora també la matemàtica de conjunts per construir metàfores sobre la comunicació, la repressió i l’experiència compartida.