Pablo Palazuelo (Madrid, 1915 - 2007) es va formar a la Escuela de Arquitectura de Madrid i a la School of Arts and Crafts de la Universitat d’Oxford. Des de 1939, es va dedicar de ple a la pintura. Amb una estada a París entre 1948 i 1963, va entrar en contacte amb artistes com Eduardo Chillida i amb representants destacats de l’art concret-geomètric com Ellsworth Kelly. Des de llavors, es va situar en el constructivisme i l’anomenada abstracció geomètrica. La seva obra es nodreix del seu interès per la matemàtica, la filosofia, l’alquímia i la càbala.

Situat com una de les figures claus de l’abstracció espanyola de la postguerra, la síntesi entre construcció i misticisme ha marcat la seva obra, arribant formular el seu principi estètic en la “transgeometria”. El número i la línia, el ritme i l’energia articulen el seu treball, sense oblidar la materialitat del traç així com la idea de procés.

Palazuelo es va incorporar als artistes de la Galeria Maeght de París, on va realitzar la seva primera exposició individual al 1955. Des dels anys seixanta, va exposar de manera continuada i amb regularitat a París, Barcelona i Madrid. Entre les retrospectives que s’han dedicat a la seva obra, destaquen les del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (1995), MACBA de Barcelona (2006) i Museu Guggenheim de Bilbao (2007). La seva obra es troba en col·leccions com Artium de Vitoria-Gasteiz, “la Caixa” de Barcelona, Fundación Juan March de Madrid, Musée d’Art Modern de la Ville de Paris, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, Solomon Guggenheim de Nova York i el MACBA de Barcelona, entre d’altres.

Visita la mostra permanent
Mostra permanent
Entrar en un museu és una cosa que comença a casa, en un avió, en un tuit
Mark Wigley