Nascut el 1946 a Barranquilla (Colòmbia) i establert des de 1952 a Veneçuela, on va morir el 2003, Roberto Obregón va començar a treballar influït pel Jardí de les delícies del Bosch. Amb aquest punt de partida, va construir un univers hermètic ple de símbols que funcionen com a metàfores. Si bé havia iniciat la seva trajectòria amb pintures figuratives, a principis dels anys setanta va assumir el registre conceptual centrant-se en la figura de la rosa, que va esdevenir un dels eixos de la seva obra. Partint d’exercicis d’observació, l’artista parlava de les «disseccions» dels pètals, que documentava, conservava i reproduïa en patrons gràfics i il·lustracions d’una gran subtilesa.

Obregón va construir una mena d’herbari conceptual amb un significat simbòlic i biogràfic abordant temes vinculats a la mort, el suïcidi i la degradació del cos.

Va dur a terme la seva primera exposició individual el 1964. Des de llavors, va participar en nombroses exposicions individuals i col·lectives. L’any 1997 va representar Veneçuela a la Biennal de Venècia; el 1998 va participar a la Biennal d’Istanbul, i el 2013 a la Biennal de São Paulo, on es va mostrar un antològica completa sobre la seva obra.

Visita la mostra permanent
Mostra permanent
L’artista s’ha d’enfrontar al que és desconegut amb un tarannà positiu i clavar-hi queixalada sense por
Eduardo Chillida