Nascut a la Bisbal d’Empordà (1941), localitat amb una llarga tradició en el camp de la terrissa i la ceràmica industrial, Pere Noguera ha dut a terme una revisió contemporània d’aquest material ancestral. Format a l’Escola Massana de Barcelona al costat de l’escultor Eudald Serra, els anys setanta va iniciar la seva trajectòria incorporant objectes domèstics i elements del paisatge amb un plantejament estètic i de procés proper a l’arte povera. Ha popularitzat l’«enfangada», que consisteix a revestir de fang un conjunt d’objectes o una superfície i observar-ne després el procés d’assecatge i les esquerdes que es creen de forma atzarosa.

En el anys setanta, va ser pioner a incorporar els seus treballs en fotocòpies i a difondre la idea d’arxiu com a ready-made a partir de fotografies i films trobats. Ha dut a terme treballs sobre els processos conceptuals de la fotografia i l’electrografia, i ha practicat la instal·lació i l’acció. La matèria com a procés, l’objecte domèstic i el paisatge immediat formen part dels seus centres d’interès.Ha exposat a la Sala Vinçon (1975) i al Palau de la Virreina (1996) de Barcelona, al Museu d’Art de Girona (1999), al Museu Comarcal de la Garrotxa d’Olot (2000), al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona (2001), al Museu del Port de Tarragona Serrallo (2002), al Museu de Ceràmica de Barcelona (2003) i a la Fundació Tàpies de Barcelona (2011). La seva obra forma part de diverses col·leccions com l’Artium de Vitòria, la Fundació Vila Casas i la Col·lecció Rafael Tous de Barcelona, i el MACBA.
Visita la mostra permanent
Mostra permanent
L’artista s’ha d’enfrontar al que és desconegut amb un tarannà positiu i clavar-hi queixalada sense por
Eduardo Chillida