Joan Miró (Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983) ha estat un dels creadors més significatius del segle XX. Miró va cultivar la pintura, l’escultura, la ceràmica, el gravat, el dibuix, el tapís, l’escenografia i la poesia. Tot i que es va iniciar en la pintura a través del descobriment del paisatge a Mont-roig del Camp (Tarragona) quan, de molt jove, es recuperava d’una malaltia, aviat van interessar-li els problemes compositius. La seva primera exposició va ser el 1918 a la Sala Dalmau de Barcelona. El 1920 Miró se’n va anar a París, on va entrar en contacte amb el cercle del pintor André Masson.

Si la seva primera pintura mostrava influències fauvistes, expressionistes i cubistes, als anys trenta va anar depurant i estilitzant el seu llenguatge fins a crear una pintura plana, sempre colorista, i un univers propi de signes còsmics i formes simples. Miró va tornar a Catalunya l’any 1940, i va viure entre Mont-roig del Camp i Palma de Mallorca.

Des que el 1941, el MoMA de Nova York va organitzar una primera gran retrospectiva que li va suposar el reconeixement internacional, l’obra de Miró ha estat objecte de nombroses retrospectives: al Musée National d’Art Moderne de París (1962 i 1978), a la Tate Gallery de Londres (1964), al Grand Palais de París (1974), a la Tate Modern de Londres (2011) i a la Fundació Joan Miró de Barcelona (2011), entre moltes d’altres. El 1975 es va obrir a Barcelona la Fundació Joan Miró, en un edifici de Josep Lluís Sert, i el 1983, la Fundació Pilar i Joan Miró a Palma de Mallorca.

Visita la mostra permanent
El problema s’aclareix, es torna diàfan: la tela de l’artista esdevé un mirall.
Michelangelo Pistoletto