Cildo Meireles, nascut a Rio de Janeiro (Brasil) el 1948, ciutat on viu i treballa, és un dels artistes conceptuals més destacats d’Amèrica del Sud. Ja als anys seixanta, i partint del treball dels neoconcretistes brasilers Hélio Oiticica, Lygia Clark i Lygia Page, va ser pioner a experimentar amb instal·lacions immersives i multisensorials que requerien la plena participació del públic. Des de llavors, la seva capacitat experimentadora ha estat una constant, centrant-se en temes de justícia social i desenvolupant una crítica intensa al capitalisme i al colonialisme occidental. Meireles ha abordat els mecanismes socials que articulen la circulació de béns de consum i d’informació, l’acumulació de capital i l’explotació. Un altre gran centre d’interès ha estat ampliar la percepció de l’art incorporant materials clau en funció de les seves característiques sensorials, simbòliques i sovint semàntiques. Amb una gran capacitat poètica i alhora una gran implicació ètica, les seves obres amplien els registres formals habituals de l’art i demanen la participació de tots els sentits: cal escoltar, olorar o menjar les seves instal·lacions, que esdevenen una vertadera experiència sensorial d’una gran potència social i alhora conceptual.

Cildo Meireles han presentat les seves instal·lacions en els més destacats espais expositius d’Amèrica i Europa. Ha participat en mostres com la Documenta de Kassel (1992, 2002), la Biennal de Venècia (1976, 2003, 2005), la Biennal de São Paulo (1981, 2013) o la Biennal d’Istanbul (2003). La seva obra es troba en múltiples col·leccions com l’Stedelijk Museum de Gant, el Museu de Arte Moderna de São Paulo, el Musée d’Art Moderne et Contemporain d’Estrasburg, el Museu Serralves de Porto, la Tate de Londres, el LACMA de Los Angeles i el MACBA de Barcelona.

Galerie Lelong, Nova York/París/Zuric
www.galerielelong.com [consulta: 20 de juliol de 2018]

Galeria Luisa Strina, São Paulo
www.galerialuisastrina.com [consulta: 20 de juliol de 2018]

Visita la mostra permanent
Reconstituir el desordre d’una possible ciutat. Utilitzar la maqueta no com un element de projecte sinó com una representació d’alguna cosa que ja existeix.
Jordi Colomer