Nascuda el 1940 a Viena, on es va formar en belles arts, musicologia, cinema i filosofia, el 1967 es va instal·lar a Madrid, on s’ha situat com un dels noms destacats de l’escultura espanyola de la segona meitat del segle XX i principi del XXI. La matèria i el llenguatge són els dos pols a l’entorn dels quals ha plantejat la seva obra: amb instal·lacions i escultura, però també amb fotografia i vídeo. Tot i que va començar a treballar amb materials com cotó, terra o llavors, amb el temps va incorporar una reflexió sobre els llocs d’extracció i el tractament de minerals i matèries primeres, les seves rutes d’intercanvi i els efectes socials i culturals que provoquen, així com la petja que deixen en el paisatge i la llengua. Matèria, ecologia, territori i gènere són, doncs, alguns dels conceptes que han anat centrant la seva producció.

Des de 1973 ha exposat regularment a diverses ciutats d’Europa. Destaquen les exposicions presentades a la Sala Montcada de la Fundació Caixa de Pensions de Barcelona (1987), el Tinglado de Tarragona (1991), la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma de Mallorca (1996), el Palacio de Cristal del Retiro de Madrid (2002), la Fundació Sa Nostra de Palma de Mallorca (2004) i la Tabacalera de Madrid (2016), a més de galeries d’Amsterdam, Londres, Suècia, Dinamarca i Nova York. És autora de llibres d’assaig sobre l’art i té obra en institucions com el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, el Museo Patio Herreriano de Valladolid, el Chase Manhattan Bank de Nova York, la Fundación Juan March de Palma de Mallorca, l’Artium-Museo Vasco de Arte Contemporáneo de Vitòria-Gasteiz i el MACBA de Barcelona.

Visita la mostra permanent
L’or no s’associa amb la brutícia. I l’or, com els diamants, és un material exalçat. Té un grau d’abstracció tal que et situa –si el fas servir artísticament– en un nivell encara més elevat.
James Lee Byars