Zoe Leonard

Zoe Leonard va començar a fotografiar des de molt jove, als anys setanta, el seu entorn immediat, la ciutat de Nova York. Li interessava allò que veia dia a dia, com aparadors, museus i botigues, però també els mapes i models anatòmics. Des de llavors, entén i practica la fotografia com una manera de documentar la societat moderna i denunciar-ne les paradoxes. Així, per exemple, es val de fotografies de botigues de Nova York i altres grans ciutats per mostrar els efectes de la globalització. Però Leonard també va viure un temps sola a Alaska, on es va dedicar a fotografiar la relació –no sempre pacífica– entre natura i civilització. A nivell formal, refusa les convencions habituals de la producció fotogràfica, ja que l’entén com una documentació real de la vida i el món. Treballa amb imatges durant molt temps, sempre en blanc i negre; les reprodueix en diverses mides i suports, no les retoca mai i accepta els accidents que s’esdevenen durant el procés de revelat. A més de la fotografia, ha treballat en altres disciplines com el vídeo, el cinema i el teatre, i ha realitzat objectes escultòrics amb materials quotidians. En les seves obres, Leonard pren un partit actiu per causes vinculades amb el feminisme i l’activisme social, i aconsegueix donar una potent dimensió social i ideològica a les seves imatges de la quotidianitat.