Manolo Laguillo, nascut a Madrid el 1953 i establert a Barcelona, ha dut a terme diversos treballs fotogràfics sobre aquesta ciutat. A cavall del documentalisme i la subjectivitat poètica, ha documentat els processos de transformació urbana i arquitectònica de Barcelona des del 1978 fins a l’actualitat. Durant més de tres dècades ha atorgat protagonisme als paisatges urbans habitualment absents de la representació: les zones perifèriques, les àrees industrials, els polígons, etc. Les seves publicacions, als anys vuitanta, van ser pioneres a l’Estat espanyol pel que fa a la tècnica fotogràfica de mesurament de la llum a través del sistema de zones.

Ha publicat assajos de fotografia tant des d’un punt de vista tècnic com conceptual. Destaca el llibre ¿Por qué fotografiar? Escritos de circunstancias 1982-1994 (1995). Té obra al MNAC, al Museo Reina Sofía de Madrid, al MACBA, a la Bibliothèque nationale de France de París, al Consejo Mexicano de Fotografía de Mèxic i en nombroses col·leccions privades d’Europa i dels Estats Units. També ha comissariat diverses exposicions de fotografia.

Visita la mostra permanent
L’or no s’associa amb la brutícia. I l’or, com els diamants, és un material exalçat. Té un grau d’abstracció tal que et situa –si el fas servir artísticament– en un nivell encara més elevat.
James Lee Byars