Isidore Isou (Botosani, Romania, 1925–París, 2007) va ser un lector àvid, precoçment apassionat per les obres dels grans autors de la literatura i la filosofia. Va ser en una de les seves lectures que, en una frase de Keyserling («el poeta dilata els vocables»), un error de traducció li va fer confondre ‘vocable’ amb ‘vocal’, i va entendre, en la seva llengua romanesa, que ‘el poeta dilata les vocals’. Això el va inspirar per escriure el seu manifest lletrista. La seva obra cinematogràfica compta amb una vintena de pel·lícules mentre que la seva obra plàstica figura en importants col·leccions, encara que mai no ha estat objecte d’una gran retrospectiva.
Va obtenir la nacionalitat francesa als anys vuitanta, país on va morir l’any 2007.
Visita la mostra permanent
Jo pinto com si anés caminant pel carrer. Recullo una perla o un crostó de pa; és això el que dono, el que recullo
Joan Miró