Joan Hernández Pijuan es va formar a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja i l’Escola de Belles Arts de Barcelona. El 1957 es va traslladar a París, on va estudiar gravat i litografia a l’École des Beaux-Arts d’aquesta ciutat. Si bé en els seus inicis es va situar a prop d’un expressionisme gestual, aviat va adoptar una figuració geomètrica dominada per camps de colors i per la presència d’objectes solitaris com fruites, copes, ous o tisores. El color, tractat amb gran elegància i misticisme, va ser sempre un dels protagonistes de la seva obra. Damunt fons llisos i faixes de colors grisos i verds, Hernández Pijuan hi incorporava elements i referències matemàtiques com quadrícules o cintes mètriques. Les franges de colors, la gradació tonal, les transparències, les textures i les ressonàncies de llum són elements propis del treball de l’artista, que als anys vuitanta hi va incorporar formes com el perfil d’un xiprer, els solcs de l’arada o la silueta d’una fulla, sense abandonar mai l’abstracció. A finals dels vuitanta, Hernández Pijuan va retornar a l’informalisme desenvolupant una pintura que es va acabar caracteritzant per l’ús d’una paleta només blanca i negra. Amb una obra atmosfèrica i de gran austeritat, l’artista transforma la pintura en un exercici d’espiritualitat i contemplació interior. Destaca també la seva faceta de gravador, amb un treball acurat de la trama i l’element seriat, també monocromàtic.

Des de la seva primera exposició individual al Museu de Mataró el 1955, va exposar a espais d’art de l’Estat espanyol i de l’àmbit internacional. Entre les retrospectives dedicades a l’artista, cal destacar les del Centre Cultural Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat (1992), Museo Reina Sofía de Madrid (1993), MACBA de Barcelona (2003) i Museu d’Art Modern de Moscou (2011). La seva obra es troba en col·leccions com les del Palais des Beaux-Arts de Brussel·les, Guggenheim Museum de Nova York, National Gallery de Mont-real, Museo de Arte Moderno de Buenos Aires, Museo Reina Sofía de Madrid i MACBA de Barcelona.

Visita la mostra permanent
Una mateixa imatge pot ser testimoni, alhora, del passat i anticipar un futur previsible.
Ignasi Aballí